Elena Cruz Ruiz AFI 2 dijo

Bon dia Lluis, M’agradaria fer un comentari sobre un article que vaig llegir l’altre dia a un diari gratuït del metro, us poso l’enllaç perquè el pugueu llegir. http://www.20minutos.es/noticia/1299546/0/prolifera/venda/tecniqu... Aquest article, com podeu observar, tracta sobre les tècniques abusives que utilitzen alguns comercials per aprofitar-se de la gent. En aquest cas parla més de les situacions de la gent gran, que es un segment del mercat especialment vulnerable a aquest tipus de coses, ja que es creuen les coses que li poden dir els comercials i creure que realment el producte que li estan venent és realment profitós per ells o que els hi serà d’alguna utilitat. Però el problema, realment, no és aquest, sinó, que els comercials no han de vendre productes a persones que no les necessiten, com vas explicar, un venedor ha de saber exactament quin tipus de producte necessitarà el teu client, de la manera contraria, si li vens un producte que no es apropiat, el client queda descontent i podràs perdre un client o més d’un si aquest informa del seu descontent a més gent. A més a més la gent gran, per norma general, tenen una pensió bastant petita i per tant , no poden fer gaires despeses d’una quantitat elevada, i pel que diu l’article, molts s’han endeutat amb entitats de crèdit per comprar aquests productes. He posat aquest article perquè hem sembla una bona demostració de que existeixen comercials que no tenen cap tipus de consideració de cara al client i a més que utilitzen tècniques molt abusives ja que alguns d’ells fins i tot es posen a vendre a les entrades dels ambulatoris per captar clients, que més tard o més d’hora, acabaran descontents amb ell i amb l’empresa que ven els productes, i jo hem pregunto: Realment, això val la pena? Us deixo la reflexió.

22 Febrero 2012 | 10:33 PM

Carlos Puente dijo

És sempre positiu tenir un líder d’opinió ?

Sembla ser que actualment el màrqueting, sobretot la publicitat van lligats a disposar del millor líder d’opinió possible. Són exemples Rafael Nadal, amb els cotxes “Kia”, o per exemple George Clooney amb la marca de cafès “ Nespresso” o com no la imatge del FC Barcelona en diferents anunciants com pot ser “Sanitas” o “Estrella Damm” per no parlar de la bona imatge que fa un club d’aquesta envergadura amb entitats com “UNICEF” . Per tant, la resposta sembla ser que sí, disposar d’un líder d’opinió és sempre positiu, sinó per què s’haurien de gastar grans fortunes els publicistes en aquest tema.

Malgrat tot, fent una reflexió d’una pel•lícula vista fa temps, la qual us recomano, He posat en dubte aquesta pregunta. La pel•lícula en qüestió és diu “La Onada” traducció de l’alemany “Die Welle”.

L’argument d’aquest film explica com de fàcil seria tornar a una dictadura. En un projecte setmanal un dels protagonistes, un professor, ensenya als seus estudiants el tema de l’autocràcia com a forma de govern. Al principi el tema proposat pel professor no desperta gaire simpatia, ja que el jovent alemany no creu amb aquesta idea política i menys que fos possible tornar a repetir-se el “tercer reich”, però poc a poc el professor aconsegueix mostra’ls-hi la facilitat amb la qual tornarien a un govern similar. A través del seu lema: “força mitjançant la disciplina, força mitjançant la comunitat, força a través de l’acció, força a través de l’orgull” fins a tal punt que adoptaran la mesura d’implantar una nova norma a seguir cada dia pels alumnes. Per exemple, el professor aconsegueix que tots els alumnes entrin a l’aula i, en menys de 30 segons, s’assentin tots amb actitud atenta i amb l’esquena ben recta, preparats per iniciar la classe. L’ interès per aquesta classe va creixent fins a tal punt que gent d’altres cursos prefereixen canviar-se fins a ser un gran nombre de joves derivant fanatisme. El grup inclús arriba a l’extrem d’inventar-se una manera de saludar i a vestir-se amb una camisa blanca. El popular curs es decideix anomenar-se “ La Onada” i a mesura que passen els dies “ La Onada” comença a fer-se notar mitjançant actes vandàlics, tot a esquenes del professor, que acaba perdent el control de la situació i d’aquesta manera també el control de la seva pròpia vida.

No vull desvetllar el final, així tindreu la curiositat de com acaba i mirar-la jejje, però el que he volgut explicar en aquest article és que hem de tenir molt en compte els líders d’opinió que triem per a les nostres publicitats, o bé a quins líders d’opinió volem seguir com a espectadors. Ja que com a publicistes hem de pensar que molta gent podrà estar influenciada pel nostre líder, i per altre banda, com a consumidors, no em de perdre el món de vista i saber que el líder d’opinió es simplement això, una persona ajudant a donar força a un producte i/o servei.

Com tot en aquesta vida ni és or tot el que llueix ni pot deixar molt que desitjar, tot queda pendent de la subjectivitat de cada persona. Això sí, sempre amb seny i coherència, els extrems no són positius.

24 Febrero 2012 | 01:29 AM

Carolina del Bosque dijo

Hola Lluis, hola lectors! Domingo al matí, cafè amb llet, bollito de xocolata, i de sobte em vénen a la ment un munt d'idees perfectes per plasmar-les aquí. Aquesta inspiració pot semblar alguna cosa casual, alguna cosa que sorgeix sense més, però segons sembla no és així, segons sembla el cervell realitza milions de connexions amb cada idea i amb cada estímul que rebem. Això és solament una petita part del que vaig aprendre ahir mateix en un seminari sobre creativitat publicitària i que m'agradaria compartir amb vosaltres. El cervell és la font d'on brollen la creativitat i les idees, les eines fonamentals per comunicar als clients un producte. La comunicació publicitària no es basa únicament a enviar un missatge sobre un producte, es basa en la seva major part en l'emoció humana, i són aquestes emocions les que prenen les decisions. Fins a aquí estem d'acord, però la qüestió és si aquesta creativitat tan necessària per al camp del màrqueting, està restringida a uns pocs que han nascut amb aquestes aptituds, doncs tinc una bona notícia per a tots, la creativitat és una qüestió d'actitud, tots som creatius. Les idees són el resultat de les connexions que realitza i desenvolupa el nostre cervell quan pensa en alguna cosa, sent una emoció, o realitza una acció, però és necessari saber transmetre aquestes idees. Per a això són indispensables dues eines, les paraules i les imatges. Les paraules són les arrels, l'arquitectura d'un missatge publicitari, i les imatges són la façana, la part que es veu. Per tant pensa en paraules per recrear imatges i pensa en imatges per recrear mons on el teu client vulgui viure. Ara bé, hi ha milions de paraules, hi ha milions d'imatges, hi ha milions de possibilitats, i aquesta és la riquesa de la creativitat, de totes aquestes possibilitats sorgeixen les idees més boges, sorgeixen també les millors campanyes publicitàries. Cal trobar per tant una manera de treballar aquest univers de possibilitats i aquí us presento les quatre claus de la creativitat. Primera clau, les tres “S”, sorprenent, senzill i seductor, un anunci ha de reunir aquests tres factors, alguna cosa que sigui nou en la nostra ment, alguna cosa que sigui fàcil d'entendre i alguna cosa que tingui sentit de l'estètica, disseny. Segona clau, que sigui multicanal, és a dir que es tingui la capacitat d'accedir al contingut a través de diferents dispositius i que la marca sigui capaç de generar un diàleg amb el client. Les noves tecnologies han permès ampliar aquesta multicanalitat, el “advergameing” per exemple, és una manera de connectar amb el client creant jocs online, on el client associa diversió amb la marca, o els nous codis QR o BIDI, aquests curiosos quadrats negres que trobem últimament pertot arreu, que faciliten al client la informació en un sol clic. En fi el tema em dóna per un altre post sencer. Tercera clau, crea experiències, és a dir viure una experiència associada a la marca, i que aquesta experiència sigui viral, que tingui repercussió, que sigui explicada i transmesa. Per exemple, la casa Camper Barcelona, el parc Ferrari en Abu Dabi, o més simple i econòmic, Durex va enviar a cent persones vestides d'espermatozoides a manifestar-se en contra del preservatiu, alguna cosa que creo expectació entre els presents que ho van divulgar per les xarxes socials en qüestió de segons. I la quarta i última KISS, acrònim de “Keep it simple, stupid”, és a dir no és necessari disposar de grans pressupostos, ni de grans parafernalias, les millors idees són les que estan davant de tots però solament una persona és capaç de veure. Les experiències viscudes, la cultura, tot el que ens envolta és inspiració per a la creativitat, creativitat per al màrqueting, creativitat per a la vida. La veritat és que aquest tema m'apassiona i a més és apassionant, un munt de coses se'm queden en el tinter. Segurament amb el meu proper bollito de xocolata, el meu cervell s'activarà i tornarà a bolcar algunes de les seves idees aquí. “Un geni és el que més s'assembla a si mateix” Thelonius Monk Fins aviat!

26 Febrero 2012 | 12:14 PM

lgascon dijo

M'ha agradat molt, Elena, que parlis d'aquest tema, perquè és una causa molt important del desprestigi de la professió de comercial i de retruc del màrqueting. Aquest no és l'enfocament que donem en el nostre curs, sinó com tu has dit molt bé ens hem de fonamentar en les necessitats i motivacions dels clients actuals i potencials. Només així aconseguirem la seva satisfacció i la dignificació de la nostra feina.

28 Febrero 2012 | 09:18 AM

lgascon dijo

Molt bona la teva reflexió, Carlos, sobre el tema dels líders d'opinió i la seva influència en grups i en masses. Hi ha una obra de Sigmund Freud que tracta el tema i que nosaltres aplicarem a la nostra classe, és "Psicologia de les masses". Ja vam veure que les persones necessiten sentir-se pertanyents a un grup i que la forma de vestir, de parlar, de gesticular, els dóna aquesta sensació. El problema sorgeix amb els tipus de valors que proposa el líder i que aconseguieix que s'indetifiquin amb la massa que el segueix. En parlaerem a classe. Has proposat un tema molt interessant des del punt de vista de la psicologia social.

28 Febrero 2012 | 09:25 AM

lgascon dijo

Felicitats Carolina, per la teva creativitat al parlar-nos precisament sobre creativitat. Molt ben escrit i molt bona comunicació!!! Ens has fet una classe sobre publicitat que etic segur que tothom que llegeixi aquest blog t'agrairà. Seguiex prenent "bollitos de xocolata" per esmorzar perquè sembla que desperten la teva sensibilitat.

Ah! els "vasquitos" i les "Nesquitas" molt bons!!! Gràcies.

28 Febrero 2012 | 09:33 AM

Irene Mor dijo

Hola a tothom,
Us volia parlar d’un tema actual i curiós que suposo que ja l’haureu escoltat per les notícies, es tracta del xampú de cavall. Últimament milions de dones han inundat internet amb vídeos i comentaris sobre, el que diuen, un xampú miracle, que no només fa que el cabell creixi més fort, també fa que estigui molt més brillant. El seu “secret” és la biotina, una vitamina que hidrata el cuir cabellut i regenera les estructures capil•lars. Però el president de La Acadèmia Espanyola de Dermatologia, el Doctor José Carlos Moreno ha dit que: “aquesta revolada manca de rigor científic, la biotina pot tenir eficàcia en alguns tipus especials d'alopècia, però ha de ser ingerida i penetrar en l'arrel del cabell, és a dir que no s'absorbeix de forma tòpica; aplicada sobre el cabell no fa res, no es eficaç contra la caiguda d’aquest”. Encara que molts experts estan desmentint el miracle, les dones continuen anant a les tendes d’animals a comprar xampús. Hi ha centres com Mercadona que ja comercialitzen amb ell i aquest boom no para, elles estan convençudes de que el xampú funciona de veritat i això es gràcies a la força d’internet, i als vídeos que circulen per youtube i altres xarxes. L’èxit, segons el meu punt de vista, es gràcies a que son dones normals les que diuen que funciona,no son models amb cabelleres espectaculars. Us adjunto un vídeo amb una noia explicant els beneficis de la biotina:
http://www.youtube.com/watch?v=omgsiscdE5c&feature=related
L’origen d’aquest rumor pot ser una campanya de Marketing d’una empresa americana anomenada Mane N Tail que assegurava que si el xampú es bo per als cavalls, també es bo per a tu, també us adjunto la imatge de l’anunci: http://www.theconfessionsofaproductjunkie.com/wp-content/uploads/...
En definitiva, crec que hauríem d’informar-nos abans de comprar productes, i no només adquirir-los perquè això és el que fa la majoria de la gent. Tampoc es bo que ens fiem tant d’internet, estic segura que moltes de les dones que surten als vídeos estan contractades. Això ho dic desde el punt de vista del consumidor, ara si em posiciono a l’altre banda, crec que la campanya a sigut tot un èxit, perquè no només han aconseguit que les dones comprin el xampú, a més aquestes ara són clients fidels, encara que es tracti d’un efecte placebo.

28 Febrero 2012 | 08:20 PM

Elena Cruz Ruiz AFI 2 dijo

Bon dia Lluis,
M’agradaria parlar-vos sobre una tenda de roba a la que vaig treballar fa un any aproximadament. La tenda s’anomena PRIMARK que va venir a Espanya fa pocs anys. Es dedica a vendre roba a preus més baixos que a qualsevol altre tenda, fins i tot és més barat que Inditex. Els caps de setmana s’omple al màxim de gent i encara que el nombre d’empleats és elevat, la roba acaba pel terra trepitjada i bruta i molt desendreça’t, es més, per la nit tenen contractada gent per només doblegar i reposar la roba.
Tenen un ampli segment, ja que venen a nens, nenes, bebès, homes, dones, roba per casa: coixins, llençols, etc, roba interior, joguines…
La tenda, quan jo encara treballava allà, tenia 16 caixes per cobrar i encara i així es formaven unes cues que arribaven fins a la porta. Normalment a caixa havia les 16 persones que cobraven i 16 que posaven la roba en bosses per que es pogués produir una agilitat alhora de cobrar.
La gent, en veure productes tant barats el que feia era anar omplint la cistella a base de peces de roba de 2, 3, 5 € cadascuna fins que omplien, fins i tot, 4 cistelles de roba. Quan aquestes anaven a caixa i veien el preu total de la compra quedaven estranyades ja que el preu anava de 200 a 500 euros per client.
En la meva opinió quan la gent veu preus tant baixos no pensa realment el que està comprant, ni es para a mirar si ho necessita realment, només pensa “no passa res per 2 euros més” i així van fent fins que arriben a aquest import.
També m’agradaria parlar sobre una de les accions que teníem que fer les dependentes m’entres havia gent encara a la tenda. Quan veien que un producte es venia en grans quantitats ens feien anar al lloc on eren les peces de roba i ens feien arrencar el preu, fins i tot davant dels clients, els quals es quedaven entranyats de la nostra acció ja que veien que canviàvem el cartell gran i posàvem un preu més elevat el qual era estrany ja que el normal seria baixar-lo i no pujar-lo en presencia dels clients ja que això queda molt lleig i provoca una mala imatge de la empresa.

29 Febrero 2012 | 10:24 PM

Malory Suarez Valencia dijo

Bona tarda, Lluis. El meu comentari es tracta de l’ anunci de Audi que van veure a classe, en va cridar l’ atenció per que es tracta de la falta de personalitat de les persones a causa de que no tenen allò que altres posseeixen segons la seva posició social. El terme "personalitat" deriva de persona, que en grec significava màscara ja que la personalitat és en certa mesura un rol que s'assumeix per diferenciar-nos. Es veu clarament en el anunci que l’home no te cap personalitat, ja que està copiant varies coses de altres persones com la manera de vestir per sentir-se que pertany a una classe social alta, els cabells, etc. Pot copiar tot, però no pot tenir la satisfacció de conduir un cotxe d’aquesta marca. Es tracta plenament de un joc, es a dir, el posicionament del producte amb l’ imatge que té en el mercat o sigui la percepció que té el consumidor i la posició que li atribueix entre productes semblants com ara “Audi, el confort de conduir aquest cotxe” ; “Audi, marca la diferencia” o “Hyunday, la confiança que li dona als seus clients”. Me ha impressionat molt la frase “marqui la diferencia”, ja que pots sentir-te de una classe social alta de ser diferent que els altres i tenir el plaer de conduir un cotxe de luxe però en el anunci aquest cotxe no està a l’ abast de les possibilitats de l’home o sigui es per gent amb personalitat. El que he entès es la manera de entrar en la ment del consumidor veien com satisfer les necessitats de cada client. Crec que la millor manera de posicionar un producte es penetrant en la ment del consumidor això seria un punt fort, per altra banda pot ser que afecti a la personalitat de les persones ,es a dir, en el terme psicològic ja que hi ha molta gent que perd la seva personalitat perquè vol tenir o sentir plaers que posseeixen altres gracies a que pertanyen a una condició social diferent.

29 Febrero 2012 | 11:37 PM

Anabel Pacha Lorente dijo

Hola Lluís i companys/es. Voldria mostrar-vos un vídeo que en van passar fa un temps que em va impactar en un principi, el que os mostraré consta de dos parts. No sé si algú ho haurà vist abans, perquè crec que només es va difondre per Internet. Per si un cas us passo el link: http://www.youtube.com/watch?v=tY8cSLa_6xA&feature=related El vídeo tracta es una gravació robada, en teoria està gravat sense que el personatge sàpiga re, aquest personatge és en Carlos Sobera, presentador de "atrapa un millón", aquest surt molt esvarat a la seva oficina, el motiu del seu nerviosisme es que no troba la seva agenda. Parla, més ven dit, crida per telefon a la seva secretaria "Carmen" i la culpa de haver-li perdut l'agenda El segon vídeo os l'adjunto a continuació: http://www.youtube.com/watch?v=ZyHvO9zdqrs&feature=related Aquest vídeo va ser un temps posterior al primer quan aquest ja es va difondre va sortir el presentador, aquesta vegada realitzant ell mateix la gravació, disculpant-se per la seva actitud en la gravació robada, per haver cridat a la seva secretaria Carmen i en definitiva pel seu comportament. També agraeix a Calipage per haver-li deixa't seva pàgina web per a trobar la seva agenda i demana que les persones que vegin el vídeo s'ho passin i que circuli el màxim temps possible entre amics. I per finalitzar surt un missatge que diu: Vols ajudar-me? Visita ara http://www.carlossoberahaperdidolaagenda.com/ Com a recompensa per ajudar-me beneficiat de les promocions Calipage. Està clar que es tracte de marketing encobert, el que van intentar i aconseguir va ser cridar l'atenció de les persones i que es passes el vídeo viralment, junt amb el vídeo s'està venent de manera oculta el producte, en aquest cas les agendes Calipage. La marca ha utilitzat un líder d'opinió de nivell estatal, un presentador bastant conegut de la televisió. Al primer vídeo ja vaig començar a detectar que era un muntatge, per la qualitat del vídeo i perquè repetia contínuament la marca de la seva agenda, quan de normal no nombrem les marques de les agendes, ja que no es un aspecte important. I al segon vídeo ja es veien clares les intencion de la marca Calipage, al menys per a mi. Aquí os deixo el making of del vídeo per si algú el vol veure. Recomano que el veieu sobretot els meus companys de marketing ja que tot el treball d'aquest anunci es fet per un equip de publicitat i marketing, que potser algun dia algú de nosaltres formem part. http://www.youtube.com/watch?v=b06MBc40x48&feature=fvst

1 Marzo 2012 | 11:51 PM

Suam Hernández dijo

Hola a tots!. M'agradaria parlar sobre els canvis que la crisi ha provocat en la publicitat i la nostra forma de consumir.

Crec que cada vegada són més les empreses que s'adonen que la forma d'arribar als consumidors ja no és mitjançant el “gran anunci”, ja no val amb impressionar-los explicant tots els beneficis que podrà aportar-li “x” producte i garantitzant que és el millor. Aquesta no és la manera d'arribar a uns destinataris cada vegada més desconfiats i farts d'escoltar les mateixes frases. Ara els consumidors són més crítics, s'informen més sobre allò que van a comprar perquè ara més que mai necessiten saber que en el que gasten els seus diners els donarà bons resultats. De fet, en un article que vaig llegir recentment deia que el 40% dels quals havien estat entrevistats afirmaven que gràcies a la crisi havien après a comprar millor.

Com aconseguir que els consumidors prefereixin seguir comprant les seves marques de sempre quan poden fer-se amb productes més barats?.

En anuncis com els de “Endesa” o “Campofrío” veiem allò al que em referia abans, en comptes de crear el “gran anunci” el que busquen és transmetre el seu compromís i la seva proximitat amb les persones. Crec que el principal objectiu és que el consumidor se senti identificat, commogut, i així enfortir el posicionament de la marca en la ment del consumidor perquè el que està clar clar és que ara més que mai s'ha d'intentar que els consumidors es tornin “marquistes”, vull dir, que pensem en una marca per a cadascuna de les nostres necessitats, per exemple, Apple per a un ordinador, Nike per a unes sabatilles, Levi’s per a uns pantalons, Coca-cola per refrescar-nos.
En un moment de crisi i on sobreabunden productes i serveis dolents, tants com publicitat dolenta, molts preferiran ser fidels a les marques.
Aconseguint un bon posicionament de marca moltes persones no voldran provar un producte més barat per por d'equivocar-se, a ningú li agrada saber que s'ha equivocat i més sabent que ha perdut diners i temps.

3 Marzo 2012 | 10:42 PM

Giuliana Buogo dijo

Bon dia a tothom! Avui parlaré d’allò que anomenem Neuromarqueting, que consisteix en l’aplicació de tècniques corresponents a la neurociència dins del món del màrqueting. Aquesta tècnica és molt utilitzada per les grans empreses i el que fa, bàsicament, és estudiar les repercussions que té la publicitat i la comunicació al cervell humà per tal de precedir la conducta dels consumidors. És a dir, a partir d’un tipus concret d’investigació de mercat, utilitzant medicions biomètriques, com poden ser el ritme cardíac o l’activitat cerebral, obtenint informació de quins són els desitjos dels consumidors a l’hora de triar algun tipus de producte. Un dels objectius del Neuromarqueting és millorar les tècniques i recursos publicitaris i així ajudar a comprendre la relació ment-consumidor, encara que s’especula que moltes d’aquestes tècniques poden arribar a modificar total o parcialment les decisions del usuari, amb la qual cosa, les considerem invasives per a la intimitat. Llavors, podríem arribar a afirmar que el neuromarqueting és l’evolució del que coneixem com a publicitat subliminal (donar un missatge que passi desapercebut per la ment conscient de qui ho rep però que tingui certa repercussió per al seu subconscient) El neuromarqueting consta de diferents tècniques per tal d’influir en la ment humana. Us explicaré tot seguit, les tècniques més importants i innovadores com poden ser el Biofeedback o Eye tracking. El “Biofeedback” vindria a ser la sèrie de canvis físics o biològics en un subjecte que rep mitjançant el missatge. Una altra tècnica és la que es coneix amb el nom de “eye tracking”, abans mencionada, que és la presencia que té una marca en la ment i el que pot arribar a produir al consumidor. Com a conclusió d’aquest comentari, podríem arribar a dir que no se sap concretament si aquest tipus de màrqueting és lícit o il•lícit, ja que influeix en les teves emocions i percepcions a favor de les voluntats alienes.

4 Marzo 2012 | 01:27 PM

Raquel Delgado Quiros dijo

Bona tarda a tothom! Fa una setmana vaig pensar en comentar al blog el tema de la publicitat comparativa, ja que hem crida moltíssim l’atenció, de com la marca líder i la segona marca lluiten dintre del mon de la publicitat, però finalment ho vaig deixar per aquesta setmana i a l’ultima classe vam parlar d’això, justament amb l’exemple que anava a posar, pepsi i coca-cola, dons com som persones molt resolutives, vaig canviar l’enfocament del meu comentari. Un tema interessant que volia compartir amb vosaltres, és el treball que fa un Mystery Shopping. L’altre dia vam tenir l’ocasió d’anar a una conferencia en la que venia un Mystery Shopping a parlar-nos del seu treball. És una tècnica que utilitzen les pròpies empreses per avaluar als seus treballadors en referencia a l’atenció al client. Aquest, actua com a client que realitza una compra i avalua el treball del personal de l’empresa per després donar aquesta informació als directius. Ens va contar com avaluen el tancament d’una venda, l’atenció al client, com el treballador intenta descobrir les necessitats del consumidor i un tema també interessant que va ser el dels robatoris. Jo com a usuària crec que moltíssimes empreses haurien de tenir contractat aquest servei. És importantíssima la publicitat per a donar-nos a conèixer, però una vegada tens al consumidor/client dintre del teu establiment has de saber com tractar-lo, com descobrir las seves necessitats i per últim tancar correctament la venda, i moltes vegades per les condicions o per no tenir gent competent, això no es compleix. Uns dels exemples que va nombrar més vegades i que va dir que es complia molt usualment, és, l’error en el que cauen molts de comercials de no escoltar al client, “ si no escoltes al client mai podràs entendre el que vol”, per això, les empreses han de treballar l’escolta activa i l’eco-positiu amb els seus treballadors. Moltes empreses han baixat el nivell de ventes inclús el nombre d’usuaris i moltes vegades és per el tracte rebut dintre del establiment. Finalment ens adonem que aquets factors són molt importants, ja que mai saps quan pot aparèixer un mystery shopping, però el que realment és important és tenir-los molt clars, no per al mystery shopping si no per poder arribar a les necessitats dels nostres clients i terminant fidelitzant-los.

4 Marzo 2012 | 06:29 PM

Cristian Varela Fernández dijo

Bon dia a tothom!

A mi m’agradaria parlar de les campanyes publicitàries fallides. És a dir, campanyes que volien obtindre una conscienciació de la població a través del costat emocional i desgraciadament (no tots) però si que han acabat emprenyant al ‘target’ al que volien dirigir el seu espot.

PRIMER EXEMPLE. Citroën DS3

No sempre un líder de la música dels anys 60-70 ha influenciat a tot els públics. Si més no, utilitzar la imatge d’un personatge referent en la ‘revolució’ de la música pop com a imatge d’una empresa d’automòbils ha fet emprenyar a gran part de la població, sobretot francesa. I no, John Lennon no va ser l’únic, Marilyn Monroe també va ser representant esporàdica del nou Citroën DS3. Arrel d’aquest anuncis van néixer moltes crítiques a Citroën, que manipulaven el muntatge, que canviaven les paraules per coordinar a l’anunci, que no s’adequava a la filosofia de l’empresa, etc. És a dir, que una figura famosíssima com el teu líder d’opinió al teu espot no sempre garanteix l’èxit, hem d’adequar la nostra imatge i els valors que volem transmetre amb figures actuals o passades però dins del respecte, ja que si no, crearem confusió al nostre target.

Vídeo de l’espot (John Lennon)

http://www.youtube.com/watch?v=EZAi0efDtLo

(Marilyn Monroe)

http://www.youtube.com/watch?v=eHNtCOTZPro

SEGON EXEMPLE. La “felicitat” de Coca-Cola

Coca-Cola, marca de refrescs que no cal que expliqui, basa tots els seus anuncis en temes emocionals. Ja que a la pràctica el seu refresc no és ni bo per la salut, necessiten fer campanyes emocionals per guanyar-se nous mercats o nous clients més sensibles. És llavors quan van llençar un espot bastant conegut titulat com “Hi ha raons per creure en un món millor”. El espot resumia, fets altruístics de diferents persones, en dades sobre que hi ha més resultats a Google sobre amor que sobre odi, etc. És a dir, que alhora que estàvem en una conjuntura delicada, l’espot conscienciava a la població a “creure en un món millor”. A la setmana, ja tenien la resposta per part de bastants internautes. “hi ha raons per creure en un món millor, però no estan aquí [a la coca-cola]”. Aquesta resposta, més viral fins i tot que el mateix espot oficial de Coca-Cola, va rebre milers de visites en pocs dies. Explicava, entre altres, que en bastants països de Sudamerica la gent consumeix més Coca-Cola que aigua o que també, per exemple, que a l’empresa de refrescs se li permet pel govern el dret a l’explotació indefinida d’aigua. En definitiva, encara que intentis sensibilitzar a la població sobre quant de bonic és el món, el teu mateix target o les diferents associacions seran les encarregades de baixar-te dels núvols.

Video resposta (Coca-cola)

http://www.youtube.com/watch?v=bFZu_bM0X2s

4 Marzo 2012 | 06:54 PM

lgascon dijo

Gràcies, Irene, pel teu comentari sobre aquest producte en fase d'introducció que estarem a l'expectativa de veure si creix i es consolida. La veritat és que de moment és l'inici d'una moda, ¿potser passatgera?. Me'n van parlar també en la classe del grup de marketing i, a més, l'altra dia vaig veure un documental "La historia más grande jamás vendida" que tracta sobre l'emplaçament de publicitat en el cinema i les sèries i es parlava també d'aquest producte. ¿Com ha començat la tendència? ¿Falàcia o realitat?...

5 Marzo 2012 | 09:50 AM

lgascon dijo

Gràcies, Elena. per explicar-nos la teva experiència en vendes de roba en què primava el preu per sobre del servei al client i de la qualitat. Ja sabem que les paraules "oferta", "liquidació", "rebaixes" són un impacte d'atracció en la ment de determinats clients. Hi ha un aspecte que m'ha cridat l'atenció, l'increment del preu en funció de la demanda... Fóra com l'aplicació de la llei de l'oferta i la demanda en botiga... De fet, això ja es produeix en determinades cerveseries en què els tipus de cervesa cotitzen com a borsa en funció d'oferta i demanda.

6 Marzo 2012 | 08:59 AM

lgascon dijo

M'ha agradat molt, Malory, la teva anàlisi psicològica a partir de l'anunci d'Audi que vam veure a classe. Com tu dius molt bé, es tracta de penetrar en la ment del consumidor amb un concepte i d'alguna manera es relaciona el producte amb la personalitat, ja que et dóna alguna cosa que tu voldries ser. El tenir i el ser aquí es confonen.

6 Marzo 2012 | 09:20 AM

lgascon dijo

Crisi, publicitat i marca és el tema que ens exposa Suam de manera molt clara i intel·ligent. Vull destacar tres aspectes clau del que ens ha dit:
En època de crisi
- augmenta la sensibilitat davant del preu i la compra impulsiva
- cal segmentar millor en target i mitjans la publicitat
- hem de vincular emocionalment el client amb la marca i transmetre seguretat.

6 Marzo 2012 | 09:27 AM

lgascon dijo

Gràcies, Giuliana, pel teu comentari que ens introdueix en un tema d'actualitat, el "neuromàrqueting", en definitiva és un pas més en l'aplicació de la psicologuia al màrqueting, en aquest cas mitjançant l'anàlisi del funcionament neuronal davant d'estímuls externs i repostes internes i la segregació de determinades neurones davant situacions de plaer que es podrien relacionar amb la publicitat i la compra de productes.

El teu és un comentari molt innovador!!!

6 Marzo 2012 | 09:35 AM

lgascon dijo

Molt bé, Raquel. És imprescindible que un comercial sàpiga escoltar, tal com tu destaques en el teu comentari. L'escolta activa i l'eco positiu haurien de ser dos actituds que formessin part de la personalitat del venedor a través de l'aprenentatge. Està també molt bé que relacionis que és precisament amb la figura del "Mistery Shopping" que ens adonem d'aquesta mancança en molts punts de venda i en moltes relacions comercial.client. Gràcies per recordar-nos-ho.

6 Marzo 2012 | 09:43 AM

lgascon dijo

Gràcies, Cristian, per aportar-nos la teva visió crítica de determinats anuncis que, segons la teva opinió, es tornen contra la marca perquè no són acceptats per part del públic a què es dirigeixen. Molt ben analitzats els exemples que proposes i gràcies també pels enllaços.

6 Marzo 2012 | 09:48 AM

Anabel dijo

Hola Lluís i companys/es.

Voldria mostrar-vos un vídeo que en van passar fa un temps que em va impactar en un principi, el que os mostraré consta de dos parts.

No sé si algú ho haurà vist abans, perquè crec que només es va difondre per Internet.
Per si un cas us passo el link:
http://www.youtube.com/watch?v=tY8cSLa_6xA&feature=related

El vídeo tracta es una gravació robada, en teoria està gravat sense que el personatge sàpiga re, aquest personatge és en Carlos Sobera, presentador de "atrapa un millón", aquest surt molt esvarat a la seva oficina, el motiu del seu nerviosisme es que no troba la seva agenda.
Parla, més ven dit, crida per telefon a la seva secretaria "Carmen" i la culpa de haver-li perdut l'agenda

El segon vídeo os l'adjunto a continuació:
http://www.youtube.com/watch?v=ZyHvO9zdqrs&feature=related

Aquest vídeo va ser un temps posterior al primer quan aquest ja es va difondre va sortir el presentador, aquesta vegada realitzant ell mateix la gravació, disculpant-se per la seva actitud en la gravació robada, per haver cridat a la seva secretaria Carmen i en definitiva pel seu comportament.
També agraeix a Calipage per haver-li deixa't seva pàgina web per a trobar la seva agenda i demana que les persones que vegin el vídeo s'ho passin i que circuli el màxim temps possible entre amics.

I per finalitzar surt un missatge que diu:

Vols ajudar-me? Visita ara
http://www.carlossoberahaperdidolaagenda.com/
Com a recompensa per ajudar-me beneficiat de les promocions Calipage.

Està clar que es tracte de marketing encobert, el que van intentar i aconseguir va ser cridar l'atenció de les persones i que es passes el vídeo viralment, junt amb el vídeo s'està venent de manera oculta el producte, en aquest cas les agendes Calipage.
La marca ha utilitzat un líder d'opinió de nivell estatal, un presentador bastant conegut de la televisió.
Al primer vídeo ja vaig començar a detectar que era un muntatge, per la qualitat del vídeo i perquè repetia contínuament la marca de la seva agenda, quan de normal no nombrem les marques de les agendes, ja que no es un aspecte important. I al segon vídeo ja es veien clares les intencion de la marca Calipage, al menys per a mi.

Aquí os deixo el making of del vídeo per si algú el vol veure.
Recomano que el veieu sobretot els meus companys de marketing ja que tot el treball d'aquest anunci es fet per un equip de publicitat i marketing, que potser algun dia algú de nosaltres formem part.
http://www.youtube.com/watch?v=b06MBc40x48&feature=fvst

9 Marzo 2012 | 09:05 PM

lgascon dijo

Anabel, moltes gràcies, pel teu comentari que ens mostra un exemple de marketing viral, un tema que encara no havia sortit en els vostres comentaris i que has triat molt bé els exemples per comentar-ho.

9 Marzo 2012 | 09:26 PM

lgascon dijo

Hola a tots,

Nisrine, alumna d'Administració i Finances, m'ha enviat el comentari que transcric, perquè ella ha tingut dificultats informàtiques per introduir-lo en el blog:

Bon dia! Aquest és el segon comentari que faig en aquest curs.
Alguna vegada has vist aquest vídeo? Bé, observa i examina-ho de cap a peus.

http://www.youtube.com/watch?v=BWXq9hJBgLQ

Temptador, no? Sobretot per a una persona observadora. Si et fixes bé, a mà esquerra a la part superior de l’anunci apareix un codi: “1X35”. Podem dir que aquest codi és com un missatge subliminal.
Bé, llegim aquest codi al rebés: “53X1”; efectivament, diu molt clar SEXI.
Està clar que aquest producte busca un posicionament, és a dir, una imatge diferenciadora en la ment dels clients potencials. Encara que aquest producte usa més d’un concepte com “Probarlo” i “Quererlo”, el principal seria “Tenerlo” juntament amb el codi “SEXI” i afegeix “Para que no te quedes sin un final de película”.
Aquesta varietat de conceptes es deu a que d’aquesta manera s’atendrà millor els desitjos dels consumidors.
Quan posicionem per més d’un atribut es pretén arribar a diferents segments de consumidors que tenen motivacions diversificades.
M ‘agradat molt aquest anunci perquè personalment, si que l’he volgut “Probarlo”, “Quererlo” i ara el vull “Tenerlo” perquè em farà més “SEXI”.

Nis

11 Marzo 2012 | 12:41 PM