« Curs 2010-2011. Mix de comunicació: promoció de vendes | Inicio | Comentaris alumnes curs 2011-2012. Segon trimestre »
19 Septiembre 2011
En aquest espai podeu deixar els vostres comentaris sobre els continguts que tractem a les classes i explicar-nos les vostres opinions, observacions, vivències i experiències relacionades amb els temes del nostre curs.
Us desitjo un bon curs i estic obert als vostres comentaris i suggeriments per millorar-lo.
Gràcies per la vostra participació.
J. Lluís Gascon i Bonastre
Hola! Bon dia. El meu comentari és sobre l'anotació que va fer en la classe l'altre dia en relació a l'horari d’atenció de les tendes i dels centres comercials. Respecte a aquest tema dono la meva opinió i el meu punt de vista.
Als meus vint anys recentment complerts dels quals deu he viscut a Barcelona, haig de dir que ja m'he acostumat a l'estil de vida d'aquí, encara així estranyo la vida que portava al meu país natal.
Quan vaig arribar a Barcelona, en el mes d’agost de l’any 2002, tenia 10 anys. A aquesta edat, que crec que sàvia poc del que passava al meu voltant i del que m'envoltava, trobava peculiar que les tendes petites tanquin de 14:00 a 17:00 hores o similar i també que els centres comercials tanquin els diumenges, ja que estava acostumada al meu país al fet que les tendes petites no tanquin durant el dia i que els centres comercials obrin els diumenges.
M'he adonat que hi ha persones que no estan d'acord amb la idea de que les tendes i centres comercials obrin els caps de setmana. Jo crec que almenys es podria provar un temps per veure com els clients reaccionen i si la idea és acollida pel públic en general, i també es podria comprovar si hauran beneficis o pèrdues en aquest temps d’obertura en les empreses.
Personalment, opino que seria una bona iniciativa que les tendes petites i els centres comercials obressin els caps de setmana, perquè crec que així hi hauria mes diversitat de llocs d'oci oberts els caps de setmana i així les famílies podrien gaudir d’un espai habilitat per a tots els membres de la família.
Bé, doncs, faig constància de la meva visió sobre aquest tema, i aquí deixo la meva petita aportació per a aquest blog.
M'ha agradat molt saber com t'interessa el màrqueting i la publicitat i que potser serà una possible orientació professional per a tu. També et vull dir que la teva formació d'Administració i Finances et serà molt útil, perquè sovint és un dèficit dels plans d'estudi de publicitat i de màrqueting.
Molt bé també el teu comentari en relació a la sobrecomunicació que genera la publicitat i les noves formes de màrqueting viral.
Jordi,
M'has deixat impressionat amb el teu escrit i et felicito per la teva actitud tan positiva.
T'agraeixo la sinceritat a l'exposar la teva experiència que, a més, és un exemple real sobre els temes d'intel·ligència emocional i del canvi que hem tractat en les nostres classes. Estic segur que donarà ànims a molts dels teus companys i a altres lectors d'aquest blog. El teu optimisme s'encomana!!!!
Alex,
Molt interessants les dues parts del teu comentari sobre la "llei de la percepció".
Potser l'inconformisme, com tu dius, és una bona filosofia per al progrés personal, tot i que en general la gent necessita sentir-se a gust amb allò que té o ha aconseguit, perquè en cas contrari se sent en desequilibri personal. Un tema interessant per al debat.
Quant al tema de la influència del preu en la percepció, tens tota la raó i de fet és una qüestió que tractarem quan estudiem les polítiques de preus. El preu s'ha de correspondre amb el valor percebut pel consumidor.
M'agraden els vostres comentaris, perquè sempre afegeixen un punt de vista nou o un tema que fins ara no havíem tractat i, per tant, ens ajuden a anar.nos formant idees sobre aquest apassionant món que és el màrqueting.
I això mateix és el que fa el comentari de la Noèlia, el tema de la publicitat enganyosa o, si més no, que no compleix amb totes les expectatives que genera. S'ha centrat en el tema de la cosmètica, encara que de tota manera m'agradaria destacar que no sempre es així i que hi ha productes que realment són útils i empreses que dediquen esforços en inversions per aconseguir productes d'alt nivell. És qüestió que el consumidor tingui també un criteri crític a l'hora d'escollir.
Sílvia,
m'agrada saber que, encara que trobis densos aqusts continguts d'economia que hem estat tractant a classe, valoris la seva utilitat, tant en la vida quotidiana com en el màrqueting. Espero tmbé que en un futur pròxim els puguis aplicar a la teva activitat professional i que les empreses se n'adonin que en un moment de crisi, el màrqueting no és una despesa a reduir, sinó una inversió de futur.
Moltes gràcies Joan, pel teu comentari que ens introdueix a un concepte de comunicació en màrqueting que encara no hem tractat a classe, però que ho farem més endavant, quan estudiem el mix de comunicació.
L'anomenat màrqueting de guerrilla, perquè es basa en l'efecte sorpresa en un mitjà urbà. Creativitat, participació i sorpresa s'uneixen en aquest ti`pus d'estratègia que tu has explicat molt bé.
Gràcies Laura per continuar un tema que vam iniciar a classe, el dels productes gourmet. Com tu dius molt bé es tracta d'una estratègiaq d'especialització que pot portar a l'èxit si reunim tres condicions: que el producte respongui a una motivació de clients potencials, és a dir que hi hagi mercat, que la imatge del producte i la seva qualitat es corresponguin amb les expectatives dels possibles consumidors i que aconseguim una bona localització.
Moltes gràcies Olga, pels teus "dos comentaris en un". M'ha agradat molt saber que les nostres classes han contribuït a que prestis atenció a les notícies econòmiques i a que les entenguis.
També et comento que està molt bé la relació que estableixes entre target, percepcions i canvi de posicionament de marca a partir dels nous anuncis de Mercedes.
Romina, m'agrada veure que us motiven els temes tractats a classe i veure com has fet tu, que després indagueu i trobeu més informació. Estic plenament d'acord amb tu en relació al tema de la censura en publicitat. La llibertat d'expressió no ha de ser limitada per l'opinió d'un grup de pressió o de persones que subjectivament consideren que els molesta un determinat anunci. Sempre que no s'estigui fomentant la violència o la comissió de delictes, ja serà el públic qui penalitzarà la marca si ho considera oportú, tot deixant de comprar els seus productes... Però crec que ningú hauria d'acceptar que un altre decideixi per tu sobre què és el que es pot veure o no.
M'ha agradat també la teva referència a la llei de la ment com a principi important del màrqueting. Ah! i gràcies per l'enllaç que ens ha permès veure i opinar.
Us recomano el comentari que ha enviat la Jennifer a un altre apartat d'aquest blog: "Mix de comunicació: promoció de vendes". És l'apartat que ve a continuació d'aquest.
Molt bé Elena la teva anàlisi de l'espot de Hyundai que ens has adjuntat. I, encara més, perquè a més a més del comentari sobre l'anunci ens has fet una aplicació d'anàlisi DAFO molt ben feta. Et felicito!!!
Moltes gràcies.
Gràcies Gemma.
És molt interessant per a tots que ens expliqueu les vostres experiències relacionades amb els temes que tractem a classe, perquè és una manera de vincular allò que estudiem amb la realitat.
El teu exemple en la seva primera part és una mostra de la falta de coordinacio de màrqueting. L'enviament que vas fer tu és diferent, sembla que la situació hagi millorat. El que em pregunto és si aquest canvi és global d'empresa o de la sucursal a la que tu vas accedir.
Bon dia Montse.
Fantàstica l'experiència que ens has explicat!!! Tu que ets tan callada a classe m'has sorprés, però ets l'exemple que amb motivació i formació podem fer mot del que ens proposem.
M'ha agradat la relació que estableixes entre la teva vivència i el contingut de "4 retos para un líder", perquè ens mostra que no estem parlant només de teories, sinó que aquestes es poden concretar a la pràctica.
Moltes gràcies.
Molt ben feta la teva anàlisi sobre l'aplicació del marxandatge i l'animació del punt de venda en els supermercats i hipermercats. Tu mateix ens expliques que vas sentir la influència de la música i dels colors. En aquest mateix sentit, els llums de Nadal d'aquests dies tmabé incentiven el comerç. Crec que no ho hem de veure de forma negativa, sinó que és la utilització d'estratègies per comunicar i seduir, serà després el consumidor qui amb el seu pensament i judici crític decideixi.
Molt divertits, Irene, els espots que ens has "penjat". I el teu comentari sobre la primera impresió està molt relacionat amb aquesta primera imatge de cadascuna de les històries d'aquests anuncis. En definitiva, ens porten a aquella llei del màrqueting que hem estudiat: "La percepció és la realitat, la resta és una il·lusió".
Moltes gràcies per l'estona divertiva i, a la vegada, formativa que ens has regalat.
Daniel,
Tu també ens has fet passar una estona divertida amb l'espot que ens has adjuntat. Tens molta raó en la teva observació que en una societat sobrecomunicada només la publicitat que es basi en la creativitat copsarà l'atenció del públic. I l'espot que ens adjuntes és un exemple de creativitat basada en l'humor i el suspens.
Gràcies per la teva aportació.
Hola companys/es, avui parlaré d'un ingredient del marketing: la comunicació. Hi han moltes maneres de comunicar-se, però en l'era digital i tecnològica que estem vivint, ens comuniquem més mitjançant internet, sigui via correu, xarxes socials, missatgeries instantànies... Ara bé, quelcom dia, algú de nosaltres serà cap i m'agradaria fer unes reflexions alhora de comunicar-se amb els empleats. Penseu que l'e-mail està substituint les conversacions al treball?? Doncs si. I a més és un risc, degut a que el xat, l'e-mail han anat substituint la comunicació oral, el cara cara, per les relacions més artificials i supèrflues que comporten una dinàmica laboral amb falta d'entusiasme. A vegades les relacions escrites poden arribar a complicar-nos la vida, a sorgir conflictes on no hi han, perquè al no veure la cara, ja sigui un treballador, la parella, o fins i tot un amic, per exemple, pot exagerar la notícia, la brega o demanar perdó, però en general no és una bona opció. Per tant, un cap amb un bon sentit de lideratge, és aquell que s'aixeca de la cadira i transmet amb la veu els problemes, els sentiments sense més prejudicis ni dilatacions. Segons un llibre anomenat “Talking Manager” de Álvaro González Alorda diu que: "La qualitat del lideratge depèn de la qualitat de les conversacions". I a més és una molt bona idea, perquè cadascú que interactua amb aquesta conversació pot aportar alguna cosa més sobre el problema o solucions a debatre. Així quina classe de cap voldrieu ser: Els caps esquivis, que eviten el cara a cara i disparen e-mails; el conversador, que coneix i té tracte afable amb els treballadors; o el contrari del primer, que pretén influir, ho vol saber tot i genera angoixa per la pressió positiva?? Refelexioneu, i sigui quin sigui, penseu com no us agradaria que fos el vostre cap.
Tot el món es mou per les emocions. Des res serveixen els productes, les marques o idees si no transmeten alguna cosa més enllà del visual o conceptual. El que es distingeix a les persones des de l'altre com a consumidors és precisament el tipus d'emocions que es mouen. No obstant això, els molts anunciants i agències estan encara oblidant el generar respostes emocionals en les seves accions de màrqueting. I sense respostes emocionals, és impossible per a una campanya de publicitat generar resultats, branding o record.
Les Empreses han d'orientar la seva oferta amb productes i serveis atractius pels seus esforços per posar de relleu un valor addicional basat en els aspectes emocionals per diferenciar-lo de la resta. És evident que si les marques generen proximitat o que transmeten qualsevol valor que és al nostre gust, exponencialment augmentarà les seves possibilitats de ser escollits entre la resta. Aquesta idea és la de formar la base de qualsevol pla de màrqueting.
En un món on la saturació de la publicitat és una realitat i tenint en compte que cada vegada que els productes són més semblants, la publicitat hauria d'orientar-se com un element més social, afectiu, humà, diferenciador i a prop possible que arribi potenciar les connexions neuronals dels consumidors i així transformar-les en sensacions positives.
Es pensa que les marques tenen alma pròpia, és cert que no són de carn i óssos, però neixen, creixen, es mouen i produeixen una enorme varietat de sensacions quan entrem en contacte amb elles. Qui no coneix algun enamorat de Apple o una marca amb la que s’identifiqui?
Les campanyes publicitàries no només proposen viatges plens d’emocions, sinó que a més els consumidors esperen que les seves marques preferides els coneixin individualment. Les empreses deuen treballar per cobrir expectatives, i per això utilitzen.
En tot això te molt a veure el neuromàrqueting, una disciplina avançada amb l’objectiu de conèixer millor la ment del consumidor, els seus desitjos i el per què el compren.
Moltes marques ja han començat a inundar el món llençant una comunicació amb bellesa, alegria, sensualitat i diversió per a convèncer el públic i animar-los a consumir.
Hola Lluís!!
Un dels temes que més m’interessen es el comportament de compra dels consumidors. Sempre he pensat que una dels avantatges més competitius en una empresa es conèixer el comportament del consumidor, ja que pot tenir uns beneficis indiscutibles en la decisió i la formulació d’estratègies comercials.
En algunes ocasions el comportament de compra pot provenir en un procès molt simple, si es tracta de comprar una caixa de llumins; o en altres ocasions, quan el producte té major importancia, com la compra d’un cotxe.
Però si ens preguntem, per què actuem d’una manera determinada? Per què comprem determinats productes i no altres? Per què adquirim una marca concreta?
Per això està l’estudi del comportament de compra dels consumidors, del perquè, on, amb quina freqüència i amb quines condicions.
L’estudi del comportament del consumidor es plantejen moltes dificultats, i es que els consumidors no sabem plenament el per què compren un producte, o a vegades volem comunicar molt més del que realment sabem, i es que realment som molt complexos, perque la nostre afectivitat ens impulsa freqüentment a les reaccions no meditades, impulsives i fins i tot incoherents.
Per poder entendre millor el nostre comportament, he buscat algún video que parla del neuromarketing. El neuromarketing consisteix en l'aplicació de les técniques d'investigació de les neurociències en la investigació de màrqueting.
http://www.youtube.com/watch?v=gVCQJVikWew&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=a16zRQNpGes&feature=related
(aquests dos links són del mateix, la part 1 parla de com atraure al client, que ara s’està potenciant l’olfacte i mai s’ha tingut en compte. I la part 2 parla del comportament de compra en un establiment)
http://www.youtube.com/watch?v=Pllz7tlN9bI
(aquest link tracta de com podem arribar a ser irracionals quan veiem la paraula gratis)
Gràcies Carmen per aportar-nos l'experiència sobre els horaris comercials del teu país i explicar-nos la sorpresa que et va suposar veure que aquí és d'una altra manera.
Has tractat un tema de constant debat i d'actualitat. La teva postura probablement és compartida per molts consumidors, però també em pensao que poc compartida pel petiti comerç que pensa que així li fóra més difícil competir amb les grans superfícies.
En tot cas, és cert que la normativa i els fets generen confusión entre la població de Catalunya que no veu clar quines són les condicions per a que unes botigues estiguin obertes i altres no.
Bona tarda Lluis. En relació a la publicació que tenien que llegir del periodista Daniel Goleman en el qual explicava els cinc factors emocionals que defineixen un bon líder en el treball, estava l’ autocontrol que era el segon component a seguir per realitzar unes bones tasques y millorar les relacions amb les demés persones, això en va fer comprendre lo important que es controlar els teus impulsos, ja que si no pots fer-lo ets un esclau dels teus traumes personals i en l’ actualitat això es molt important tant en lo personal, i sobretot en màrqueting. Veig que en el blog la majoria de gent ha comentat experiències laborals i personals, per tant he optat per explicar la de un amic adaptant-la a l’autocontrol i lo que me va fer comprendre l’ importància que té dominar-lo. Espero que sigui del teu gust. El meu amic havia terminat el batxillerat social i es va posar a treballar com a comercial en una empresa d’assegurances de vida durant tres mesos. Va ser el seu primer treball i li van fer contracte, encara que treballava amb un sou molt baix mes comissions segons el que vengui. El seu objectiu era aconseguir que els clients es facin socis i així arribar a les comissions fixades per la empresa. Ell tenia que visitar als clients a les seves cases i intentar que contractin el segur de vida, per la qual cosa anava amb motivació per realitzar les tasques i incrementar una mica el seu sou. Però el primer mes ell no va arribar a les comissions fixades i el seu líder es va posar furiós i li va cridar l’ atenció, fent-li creure que era un mal comercial i que no s’havia esforçat gaire. Però en aquell moment ell va tenir la habilitat de controlar els seus impulsos i acceptant que potser havia fallat en alguna cosa, però era conscient que no tenia experiència i tampoc molta ajuda del seu líder. Va seguir esforçant-se però no va veure molt canvi i va renunciar perquè no es sentia a gust fent aquesta feina. Quan me va explicar la seva experiència vaig comprendre que saber controlar els teus impulsos es fonamental per el treball i la vida quotidiana, més a més com has explicat a classe un bon líder no és el que té el control, sinó el sap dominar els cinc factors com l’autoconsciència, l’autocontrol, la motivació, l’empatia i la habilitat de relacionar-se. Ara sé que dominar l'autocontrol incloent-hi els altres components de la intel•ligència emocional és fonamental per a màrqueting i per treballar.
Issac, el teu comentari sobre comunicació interpersonal a l'empresa és molt encertat. La conversa no pot ser substituïda per l'e-mail. Segur que hi ha aspectes que requereixen una comunicació breu i ràpida i per això l'e-mail pot ser més efectiu que el contacte presencial, però per intercanviar impressions i punts de vista, la presència aporta a la comunicació tot allò que hem anomenat comunicació no verbal, el to, el gest, l'actitud... que no es poden transmetre en un mail. El que tu comentes té molta relació amb una d'aquelles capacitats que vam estudiar del lideratge: les habilitats socials.
Gràcies pel teu comentari i per la recomanació bibliogràfica.
Judit, tens molta raó en el que ens has comentat. En una societat sobrecomunuicada, la manera de connectar amb el consumidor és a través de les emocions. És per això que cal identificar les característiques del nostre target, entre les que es troben els seus valors i sentiments i saber associar el producte amb les seves emocions.
Molt bé la teva referència a aquest nou corrent el "neuromàrqueting", en definitiva l'aplicació de la psicologia al màrketing.
Gràcies Judit per la teva interessant aportació.
Una vegada més, gràcies Judit, per la teva continuació del tema del neromarketing, ara aplicat al comportament de compra. Us recomano que veieu els dos videos que ens adjunta la judit.
Gràcies Malory, per explicar-nos una experiència que ens mostra que allò que comentem a classe serveix per analitzar la realitat i per canviar-la en la mesura de les nostres possibilitats. Si més no, canviar el nostre comportament en la línia de la intel·ligència emocional.
Estic segur que molts alumnes se sentiran identificats amb situacions pròpies o conegudes semblants a la que tu ens has exposat.
Hola a tothom! M’agradaria ensenyar-vos un vídeo que m’ha semblat interessant sobre com esdevenir un líder i de com crear un moviment en menys de 3 minuts.
http://www.youtube.com/watch?v=fW8amMCVAJQ
En el vídeo apareix un noi ballant que té el coratge d’estar sol i de semblar ridícul. Però el que està fent és actuar de forma simple, Aquesta és la clau, un líder ha de ser fàcil de seguir.
Té un primer seguidor amb un paper fonamental: mostra públicament a tots els altres com s’ha de fer el seguiment. El líder l’abraça com a un igual, així ara ja no es tracta únicament del líder, és sobre ells dos. Quan arriba el segon seguidor és la prova que el primer ha fet bé. Ara no és un boig solitari, i no són dos bojos. Tres és multitud i una multitud genera notícia.
El moviment ha de ser públic. Tothom necessita veure als seguidors, perquè els nous seguidors emularan als actuals seguidors, no al líder. A mesura que més gent participa ja no és arriscat, els nous seguidors no destaquen i ja no seran ridiculitzats, són part de la multitud. Durant el últim minut veureu que la resta de la gent, prefereixen ser part de la multitud ja que de no fer-ho serien ridiculitzats.
Si sou una versió del noi ballant sense camisa, sol, recorda la importància de tractar als seus primers seguidors d’igual a igual, fent-ho tot amb claredat sobre el moviment, no sobre tu. Actua amb valentia, sigues públic i fàcil de seguir!
Espero que us hagi semblat interessant!
Moltes gràcies Montse, pel teu comentari sobre el lideratge i la imitació. La imitació és un tema que hem tractat a classe en relació al cicle de vida de la moda. També està relacionat amb la necessitat de sentir que es pertany a un grup. Gràcies per participar.
Quants cops posem en pràctica a la vida el que aprenem? Doncs la veritat que són poques les ocasiones en les que posem en pràctica allò que hem après, o intentar corregir els errors que hem fet per a una futura millora, però malgrat això, sembla que hi ha persones i moments en els quals no escarmentem.
Amb aquesta introducció m’agradaria començar a parlar de tots els errors que ara que puc detectar, del que els meus ulls son capaços de detectar, i alhora la meva ment d’intentar corregir. I amb això em refereixo a tot el que envolta als establiments, els seus preus, la seva publicitat, etc.
Gràcies a tu, Lluís, i als altres professors estic aprenent un mont de coses que abans era incapaç de fixar-me, però que ara es inevitable que no vegi.
Per exemple, avui aprofitant que tenia una estoneta des de que sortia de les pràctiques fins al col•legi he aprofitat i he anat tota la Rambla cap a baix mirant tendes.
A que no saps el primer que vaig pensar , fins i tot quan encara no havia sortit de la oficina? Vaig pensar que si de veritat el que em volia comprar era per pura racionalitat i necessitat, o si només era un desig emocional per calmar les ganes de tenir alguna cosa nova a l’armari.
La resposta suposo que tant tu com jo la hem endevinat...
Això em fa pensar tant i tant, i es que es veritat, jo crec que només el 5% de les compres que podem arribar a fer en un dia son realment necessàries i racionals, i l’altre 95% son per calmar la necessitat que ens sorgeix des de ben endins, i que sembla que només podem calmar-ho comprant aixó que el cos ens demana, com el fumador que necessita el seu cigarret.
Jo crec que això tindre que veure amb algun tipus de neurona que ens donarà plaer al realitzar aquest tipus d’accions, com el ludòpata quan hi fica l’euro dins de la maquina “tragaperras”.
Un cop ja estava donant un tomb per les tendes, com que ja hi soc ahí m’hi fixo en tot; en el tipus de gent que hi ha treballant, si son joves, adults, si són simpàtics, si són atents amb el client, la manera que tenen posades les coses, com s’ho pensen tot milimetricament perquè no hi hagi cap racó buit, les estratègies competitives davant dels seus principals competidors, etc. Jo crec que més que mirar roba semblo el CSI.
I una altra cosa que volia que sapiguesis, que segur que quedaràs igual de sorprès que jo, es la sorpresa que em vaig emportar al entrar al Pull and Bear. Agafo la roba que crec que em quedaria bé, dono un par de voltes més per l’establiment per si m’he deixat alguna cosa que potser m’agradaria, i quan acabo i em dirigeixo als emprovadors...Taxan! La noia que esta allí m’acompanya fins a l’emprovador, i en un costat de la porta anota el meu nom, les prendes que porto a sobre, i el seu nom, i amb un amable somriure, em diu:
- Hola Jeni, sóc Lorena. Si vols qualsevol cosa, no dubtis en preguntar-me.
Bocabadada em vaig quedar, quina estratègia més bona de contacte directe amb el client! Si senyor! Aquestes coses son les que per a la teva pròpia empresa, et van de faula, però que fa torçar les neurones de més d’un de la competència!!
Com aquest mil exemples més que dia a dia vaig tomant nota per al meu treball,perquè m’és imprescindible, i que no podria parar de contar-te més i més casos com aquest!
Espero que t’hagi agradat la meva aportació, ens veiem a classe.
Gràcies, Jeni, molt divertida la teva explicació d'una tarda de compres. Tractes temes molt interessants com el màrqueting neuronal que analitza les respostes del nostre cervell als estímuls comercials, en el cas que tu expliques l'hormona del plaer davant les compres. També és molt interessant la teva observació del tracte amb el client que vas rebre en una botiga, màrqueting relacional que et fa sentir bé pel tracte rebut.
Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):
Daniel Arenas dijo
Bona tarda lluís. Me’n vaig recordar el que vas explicar a classe sobre la percepció i volia passar-te l’enllaç d’uns anunci, que va cridar l’atenció. http://www.youtube.com/watch?v=lIIcYSi0h_4 L’anunci es de “Navidul”, aprofita el que sol opinar la gent dels pernils que no son bons, que normalment estan durs, o salats, i també aprofita l’originalitat del format de pel•lícula de por o suspens( que es el que mes es veu al cine) per fer arribar a la ment la idea de que Navidul és l’únic pernil que no es salat, i que es de qualitat. Crec que una bona publicitat es quasi una venta. L'anunci ha d'aconseguir cridar l'atenció, ser impactant i alhora cal transmetre un missatge. Perquè un anunci sigui creatiu aquest a entrar manera rellevant amb l'audiència i presentar una idea venedora d'una forma inesperada Les investigacions demostren que molts anuncis malgasten els seus esforços parlant de beneficis del producte que salten a la vista. L'estratègia correcta consisteix en parlar dels beneficis importants no tan evidents, i utilitzar algun mètode de diferenciació de la marca. La publicitat és una mica un producte de la ciència (la manera com un anunci és persuasiu, convincent i rellevant) com de l'art (la manera com el missatge és una idea inesperada). Perquè les idees creatives siguin originals han de ser úniques en el seu tipus, en lloc de veure el que és obvi, una idea creativa mira alguna cosa d'una manera diferent, des angle diferent. I cal que el missatge es recordi. Ha de ser memorable i quedar gravat en la ment del consumidor. Alguns dels anuncis més eficaços de la televisió i que han aconseguit que una marca incrementi substancialment les seves vendes, han utilitzat diferents recursos perquè es recordin bé.
23 Noviembre 2011 | 04:23 PM