« Curs 2010-2011. Mix de comunicació: promoció de vendes | Inicio | Comentaris alumnes curs 2011-2012. Segon trimestre »
19 Septiembre 2011
En aquest espai podeu deixar els vostres comentaris sobre els continguts que tractem a les classes i explicar-nos les vostres opinions, observacions, vivències i experiències relacionades amb els temes del nostre curs.
Us desitjo un bon curs i estic obert als vostres comentaris i suggeriments per millorar-lo.
Gràcies per la vostra participació.
J. Lluís Gascon i Bonastre
Moltes gràcies, Laura, per la teva original aportació de continguts tan innovadors. Estic segur que tant els teus comentaris com els enllaços i bibliografia que ens indiques seran molt interessants per a tots els participants en els nostres cursos de Polítiques de Màrqueting.
Ja saps que aquí tens la teva àgora sobre màrqueting i comunicació en la que estaré encantat de que hi participis molt sovint
Hola Lluis,
després de passar per les teves classes i encara que no hem aprofundit en matèria, la veritat és que ja tinc les meves primeres impressions. Després d'aquesta primera presa de contacte la meva percepció de les coses està canviant, no puc evitar-ho, veig el màrqueting pertot arreu. El fet de començar a ser conscient de l'abast que té, em causa una gran curiositat, encara que perquè no dir-ho també m'espanta una mica. No puc creure que el màrqueting cobreixi necessitats que ja existeixen, perquè realment m'impressiona que l'ésser humà necessiti tantes coses per viure. Suposo que el context social i cultural és el que decideix aquestes necessitats i el màrqueting s'ocupa de fer-nos creure que són imprescindibles.
Sembla obvi que la manera d'explicar alguna cosa condiciona la nostra percepció, no obstant això el nostre cervell sembla estar fet per esquivar el fons i regalar-nos en la forma. Exemple claríssim el que em vaig trobar l'altre dia en classe, "el màrqueting és com l'amor". Aquest símil va aconseguir de cop diverses coses; per començar va captar immediatament l'atenció dels allí presents, nois i noies joves famolencs d'amor, la necessitat universal, clar. Una vegada dins de la butxaca, era impressionant veure com tots els conceptes que sorgien podien ser aplicats per als nostres menesters sentimentals, que gran utilitat, no faltaré! Objectiu aconseguit, serem fidels. Si en comptes de comparar el màrqueting amb l'amor ho hagués comparat amb la política, l'efecte no hagués estat ni semblat. Para mi el màrqueting és com la màgia, hàbils trucs per fer-nos veure solament allò que els mags volen. Trucs embolicats en paper de caramels.
Ara, la màgia del màrqueting s'esfuma davant els meus ulls. Ahir vaig pujar al castell de Montjuïc, un passeig preciós, però vaig arribar suant i el primer que vaig veure va ser una gran pancarta que deia "Rexona no t'abandona". Seguí caminant, envoltada de nens amb els seus papis i una noia molt maca repartia mostres de "Skip", el detergent. Tot estava estudiat, no era cap casualitat.
Al meu la màgia m'encanta, i si vaig a deixar de ser una espectadora, si ara vaig a ser conscient dels trucs, espero aprendre a crear jo mateixa la màgia.
Carolina, em semla fantàstic el teu comentari que envolta el màrqueting de la fantasia de la màgia... Una comparació molt poètica en la que mai havia pensat... Sempre s'aprèn dels alumnes i estic segur que el teu comentari captivarà la resta de participants dels nostres cursos igual que captiva la contemplació de la màgia. Així que a la meva comparació de l'altre dia "el màrqueting és com l'amor" ara podríem afegir "... i també com la màgia".
Les “4 Pes” de la classe de màrqueting.
Hola a tots i totes. M’uneixo a l’aventura d’escriure en aquest blog d’interès.
Pensareu, què deu voler dir aquest títol, doncs be he pensat a explicar des del meu punt de vista com m’estan fent la venda d’una assignatura. I si em permeteu ho faré comparant la classe dels matins amb un llibre que he llegit aquest estiu. Així d’aquesta manera també faré com la meva companya Laura i us en recomanaré un.
El llibre és “Que la muerte te acompañe” del famós publicista Risto Mejide.
No us desvetllaré el desenllaç d’aquest, però sí que us puc avançar que el protagonista del llibre està totalment relacionat amb el màrqueting. Ell és un caixer d’un supermercat, molt cansat de la seva feina, on contínuament amb males cares i paraules ho fa pagar a la clientela. Un dia es mor, aquí és on ell començarà, amb incredulitat, de la mà de la Mort un camí amb diferents estacions per arribar a Deu i així poder entrar al cel. Depenent de lo bé que es vengui a cada estació podrà avançar i arribar a temps, així que al llarg del llibre veurem com se les empesca el protagonista per poder continuar en aquesta aventura i poder convèncer els vigilants.
Tot això m’ha fet pensar i relacionar com l’autor del llibre ens ha venut el seu producte i com el professor de Polítiques de màrqueting ens ha venut la seva classe.
M’agradaria recordar les “4 Pes”, que tot i que no les sabem en profunditat sí que sabem quines són, concretament: Producte (product), Distribució (place), Preu (price) i Promoció (promotion); i que des del meu punt de vista totes 4 han de ser coherents entre elles.
En el cas del llibre l’aplicació de les “4 Pes” ha estat: un producte enguinyós, divertit, amé i que respon a les expectatives dels seus seguidors; i introdueix una novetat com és la numeració inversa de les pàgines, és a dir, el nombre més alt és a l’inici i va decreixent fins a l’última que és la número 1, de manera que sempre sabem quantes pàgines ens queden per acabar. Una bona distribució, ja que ha estat editat i distribuit per una gran editorial com és Espasa, que l’ha fet arribar a gairabé totes les llibreries d’España; i també fent servir la venda online. Un preu assequible de 15 €, per sobre de les edicions de butxaca i inferior a les edicions normals. I finalment la promoció que ha consistit majoritàriament en el gran coneixement i carisma de l’autor, sobretot en el mitjà televisiu; i fent servir una comunicació personalitzada estan present en diversos programes de televisió i ràdio; i de les noves tecnologies i les xarxes socials.
En el cas de la classe de Polítiques de màrqueting, també podem apreciar com aquestes “4 Pes” hi són presents. El producte no és altre que la pròpia assignatura, que comporta una alta expectativa per part dels alumnes, ja que volen assumir un alt grau de coneixement. La distribució diriem que és completament localitzada en únic lloc, on els usuaris s’han de desplaçar per obtenir el servei. El preu més enllà de la matrícula és l’esforç de matinar i no fer tard. I la promoció ha estat la presentació de la matèria per part del professor, per tal de captar l’interès dels presents, des del primer moment.
Com és pot apreciar per aquesta petita exposició, veiem que les quatre “pes” són presents en tota activitat humana i no sols en àmbits empresarials o comercials.
Molt bé Carlos!!! És molt enginyós el teu comentari i m'agrada la teva conclusió en la que dius que les 4P's es poden aplicar a tota activitat humana. Tu has fet una bona anàlisi d'aquesta aplicació al llibre que comentes i a les meves classes. Gràcies també per la teva recomanació bibliogràfica, molt en la línia dels nostres temes.
Aquet mati he llegit el text de Daniel Goleman, i m´ha cridat especialment l atenció
l apartar d autoconsciència. On he llegit el següent:
“Autoconsciencia es una cualidad que a menudo se adivina en el proceso de selección de personal. Imaginemos que le pedimos a un candidato que describa una ocasión en la que se dejo llevar por sus sentimientos e hizo algo de lo que más
s tarde se lamentaría.”
Pensant ens aquesta cita m enrecordat d’una experiència personal, que em va passar temps enrere.
Ja fa uns anys el meu cap em va cita al seu despatx.
Ens han encarregat un catàleg de producte on s´han de fer fotos amb models per una marca de pelleteria, però la empresa no disposa de pressupost .Hem de realitzar aquest catàleg com sigui perquè sinó ens retiraran la publicitat que insert en a la nostra revista. Tindràs que posar enginy i ganes per poder tirar aquest encàrrec endavant.
Jo sabia que no era la millor manera de començar la meva primera feina important dins l’empresa, però era l’única opció que tenia.
vaig preguntar-li, si podria posar el nom de tot l equip al catàleg, ja que tots anaven a col·laborar desinteressadament i la resposta va ser que sí.
Gestionar tot el projecte, crear un grup de treball y el mes difícil de tot coordinar a un equip, amb pressupost cero, es presentava com un repte.
No us ho podreu creureu però al cap d´una setmana em vaig trencar la cama.
Tot i que em van donar la baixa vaig tirar endavant el projecta.
Com estava entusiasmada i això es respirava en l atmosfera tot l equip es va contagiar i van realitzar la feina amb passió. Així que per que no dir ho, entre tot vam realitzar un treball molt digne.
Dies abans de portar el catàleg a la impremta li via comentar al meu cap que no s’oblidés de posar el nom de totes les persones que havien participat en projecte.
I em va dir que no seria possible.
Que no? Vaig dir enfadadíssima. Que no ! No poses el nom de tot el grup en els crèdits, després de tot l esforç que hem fet ?
Vaig perdre el control de les meves emocions i amb contundència i franquesa li vaig dir tot el que pensava i que no estava d acord amb la seva decisió.
Tot seguit vaig tancar la porta, vaig agafar les meves coses i vaig marxar de l´oficina.
Un cop al carrer vaig pensar; Que he fet ? Haure perdut la feina ? Però com li he pogut parlar així? no em podia treure del cap la injustícia, però dins meu no parava de dir-me; ens mereixem estar als crèdits.
Per la nit va sonar el telèfon. Era el meu cap, que tot seguit em va dir: Valoro molt la teva feina i m agrada la passió que poses en les tasques que realitzes, així com la teva implicació i el teu compromís per l empresa. Però soc el teu cap i encara que no t agradin les decisions que prec les has d acceptar perquè jo tinc les meves raons. I era cert.
Al cap d una setmana van arribar els catàlegs a la oficina i vaig veure que a l ultima plana sortien els noms de tots els membres d equip.
Després de tant de temps encara no se si quina conclusió treure, ja que vaig aconseguir allò que volia, però m’expandeixo de les formes.
Que us sembla si vosaltres també envieu la vostra historia?
Moltes gràcies, Patrícia, per explicar-nos les teves vivències i les teves emocions en una situació determinada de la teva feina. No sempre s'està disposat a explicar les pròpies experiències i sentiments i t'ho agraeixo, perquè ens permeten a tots relacionar-ho amb els conceptes i actituds d'intel·ligència emocional que estem tractant a classe. Ens has mostrat la importància dels valors de l'esforç, l'entussiasme, la implicació i la voluntat de superar adversitats com a afavoridors del treball en equip.
També ens has explicat com et vas deixar portar per les emocions i vas perdre el control en un moment donat i com el teu cap ho va poder comprendre i tu et vas adonar que t'havies deixat portar pels sentiments del moment. Per aprendre ens hem d'equivocar, analitzar i intentar canviar.
Gràcies per la teva col·laboració.
Fa uns dies estava escoltant la radio i la cunya que sonava em va fer pensar.
“Escucha quiero decirte algo; quiero que de mi parte les des las gracias a tus sueños, a todos ellos, aun que no se hayan cumplido todavía, aun que fueran cortos o se acabaran en la mejor parte.
Gracias a tus sueños has podido vivirlo todo, todo, has sentido que nada es imposible, has sonreído mas y has hecho todo lo que nunca hiciste.
Tus sueños te han hecho crecer y a nosotros contigo tus sueños han confiado en nosotros, por eso queremos devolverte toda ese confianza y sabes una cosa, los sueños nunca te van abandonar, porque si hay algo seguro es que la gente nunca va ha dejar de soñar.
Muy pronto sale a bolsa loterías y apuestas del estado.
Sí sueñas, loterías.”
Quin anunci mes persuasiu i mes pervers alhora no penseu? Fa que qualsevol target social es pugi sentir identificat i fins al final no sabem de quin producte es tracta. No comprem el producte comprem les emocions, els somnis, els reptes que volem assolir en la nostre vida, comprem la felicitat, a pesar de que en el fons hi ha una maniobra política-econòmica de gran calibre.
En la meva modesta opinió es un gran repte fer una publicitat que tingui que arribar a un públic tan divers. Seria molt mes fàcil crear un anunci per un producte molt mes concret destinat a un perfil de consumidor. Aquesta es la perversió, voler captar diners de tots els estrats socials.
Probablement no tothom es sentirà identificat , però això no voldria dir res mes, que nosaltres no som el perfil de comprador per aquest producte, que aquest producte no va destinat al nostre perfil. Tot i així ens l’intenten vendre.
Aquesta campanya es genial a tots en arriba a lo mes profund ja que han trobat un tema amb el que tothom es pot sentir identificat, en aquests temps de tribulacions; joves, adults, dones, homes, de qualsevol classe social.
Tots tenim somnis, els polítics també, i això es el que, ens han volgut vendre, SOMNIS que fan que cada dia tirem endavant pensant en totes les coses que hem viscut i en totes aquelles que encara ens queden per viure. El que els polítics no havien calculat es que els somnis a vegades no es compleixen, que la realitat es dura e implacable. I que una campanya fantàstica com aquesta es pot quedar en no res per manca d’inversors, recolzament polític i econòmic.
M'agradaria compartir amb vostès un tema pel qual sentia curiositat des de feia temps. Es tracta de la relació que mantenen la publicitat i la propaganda i les característiques que diferencien a cadascuna.
Al principi el concepte que tenia era una mica difús ja que tant la publicitat com la propaganda comparteixen un objectiu bàsic: despertar interès en les persones a les q es dirigeixen per posteriorment modificar la seva conducta.
Vaig decidir endinsar-me més en el tema per precisar les diferències entre ambdues i vaig saber que efectivament, tant l'una com l'altre volien influir en la conducta del destinatari, però la publicitat pretén que es dugui a terme un acte de consum, per tant la seva finalitat és econòmica i comercial, mentre que la propaganda busca a través de la difusió d'idees, creences i doctrines, convèncer al públic perquè adopti una determinada actitud , gairebé sempre ideològica o política, però no té finalitats directament econòmiques.
En els missatges publicitaris veiem més diversitat en el que se li exposa públic quant a tipus de missatges, imatges , temes ja que es promocionen diversos productes, serveis, marques i valors socials. No obstant això la propaganda es limita a la difusió dues idees principals: en primer lloc, la fe i amor cap a determinada ideologia i en segon lloc, l'odi cap a les idees contràries al que defensa aquesta ideologia; és per això que trobem menys diversitat quant a imatges, temes i missatges amb valors repetitius.
A més, en la propaganda hi ha un control més sever amb allò que se li exposa al públic, la informació sol ser parcial, incompleta o partidista. A més a través del control dels mitjans de comunicació , s'intenta sempre que els destinataris no disposin d'informació alternativa.
Dit això, crec que és mes fàcil apreciar els privilegis que ens brinda la publicitat en la nostra vida; per exemple, promou la innovació gràcies a que no existeix un control tan estricte per allò que exposa i a la diversitat en els missatges. Finalment també vull destacar el fet que la publicitat fomenti la llibertat d'elecció i ens proporciona possibilitats de millorar la nostra qualitat de vida ja que forma i informa al consumidor.
Gràcies també pel que ja és el teu segon comentari. Molt bé l'anàlisi de l'anunci que vas escoltar per la ràdio, en el que destaques el component emocional que pretén persuadir o, encara més, seduir a un públic no segmentat, ja que, com tu dius molt bé, està adreçat a tothom que disposi d'uns estalvis per invertir en borsa.
També comentes que la finalitat de l'anunci ha quedat frustrada, ja que de moment no es farà la sortida a borsa, degut a que el govern ha considerat que la conjuntura econòmica no era favorable per obtenir un preu raonable per a les accions.
Molt bé Suam per la teva explicació en què diferencies els conceptes de publicitat i de propaganda, un tema que tractarem en el tercer trimestre del curs quan estudiem el mix de comunicació.
A partir d'avui i gràcies a tu ja no confondrem més el contingut d'aquestes dues formes de comunciació. Ambdues pretenen persuadir i convèncier, però, com tu has explicat molt bé, els contiguts sobre els que treballen són diferents.
Bon dia Lluis.
En relació amb l’activitat que fèiem l’altre dia on havíem d’escollir entre un home de més de 50 anys que tenia moltíssima experiència i uns clients fixos però amb una motivació de caràcter dubtós i un altre noi molt més jove sense gaire experiència però amb molta motivació de poc més de 20 anys em va recordar lo important que és avui en dia la motivació per poder vendre i pel marqueting en general.
Com veig que molta gent a comentat sobre la seva experiència laboral he decidit explicar la meva adaptant-la a la motivació i la importància que va tenir per a mi. Espero que t’agradi.
Jo com ja et vaig comentar a classe vaig treballar com a dependenta a Perfumeries Laura durant dos estius. Va ser el meu primer treball amb contracte laboral. El sou no era gaire bo però per començar ja em semblava una bona feina.
Com a molts treballs d’aquest estil havien productes que si els venies et donaven comissió. Alguna crema nova o alguna colònia etc.
Havies d’intentar que fos com fos la clienta es portés alguna cosa que portes comissió per poder incrementar una mica el teu sou, la qual hem va semblar una bona manera de motivar a la gent a vendre aquests productes.
A més d’haver aquests productes que portaven la comissió, havien uns altres que s’havien de vendre com a objectiu del mes i s’havien de complir perquè l’encarregada de les botigues no et vingués a cridar l’atenció.
Jo no hem sentia gaire bé per què quan em posava a vendre els productes tenia la sensació que estava enganyant a la gent. Per a mi totes les cremes em semblaven iguals. Fins que hem va explicar l’encarregada de la botiga totes les innovacions de les cremes que havien sortit al mercat i com afecten a cada tipus de pell i a cada edat, com per exemples els nous productes de ceramides, etc.
Una vegada vaig comprendre aquestes coses si que hem va resultar molt més senzill vendre els productes i fer que els propis clients estiguessin més segurs del producte que estaven comprant.
Per això crec que la motivació és bàsica per al màrqueting i per vendre.
Gràcies, Elena, per la teva col·laboració i per obrir els comentaris dels alumnes del teu grup d'Administraqció i Finances.
La reflexió que fas sobre la teva experiència de dependenta de perfumeria, ens serveix d'exemple sobre diverses qüestions que hem tractat a classe en aquests dies que ens estem iniciant en el màrqueting. He trobat molt encertada la teva explicació de com el coneixement del producte et va permetre adaptar les vendes al perfil de cada clienta i de com això va suposar per a tu una motivació al adonar-te de la utilitat de la teva feina.
Hola a tots i totes. He estat llegint els comentaris dels meus companys i m'han agradat molt. Dit això m'agradaria parlar del projecte que van començar uns amics fa un temps. Es tracta d’una pàgina web que es diu Instantsfun. Penso que és una idea molt innovadora i creativa per començar a guanyar diners. www.instantsfun.es Es una pagina d’entreteniment orientada a la gent que utilitza molt Internet. Va néixer de la necessitat de compartir d’una manera ràpida un so que es pot considerar com mític o èpic. Igual que en els fòrums o altres quan es volia compartir alguna cosa d'aquest estil, es posava directament un vídeo de Youtube. L'equip ho va començar una sola persona. Va llançar la web sense comprar un domini. (Estava allotjat a una altra pàgina). Al segon dia es va adonar que la pàgina va aconseguir vint i dos mil visites. En veure l'èxit que va tenir, va comprar un domini i el va filtrar per twitter. Al cap dels dies va tindre cent cinquanta mil visites. En veure que va ser un “boom” (pàgines o "memes" que han tingut molta popularitat en l'àmbit d’Internet) del 2010, el fundador va parlar amb uns amics seus perquè ho ajudessin. Van formar un equip i van començar a promocionar-ho per twitter i facebook. En quatre dies van passar a tenir més de cinquanta mil seguidors. A l'any, van fer un altre format web per tenir-ho tot mes ordenat per categories, mes bonic. Volien posar publicitat on-line per cobrar. Començant amb Google i també altres empreses de publicitat per a una millor rendibilitat. Van trobar Aladdin network. http://www.aladdinnetworks.com/aladdinweb (Empresa de publicitat d'Alcatel). Actualment són tres socis, i estan molt contents pel seu èxit. Reben aproximadament 800€ al mes per tenir la pàgina. Diàriament la actualitzen amb nous sons i idees. En el seu grup de Facebook es poden donar opinions sobre sons que t'agradaria que fessin, i això dóna molt joc entre la gent. Trobo que si es porta a terme una idea que t’agrada i li dediques temps i esforç, et trobes amb el resultat de que et dóna fruit. Potser aquesta idea o aquest “boom” duri un temps per l’èxit. Per això sempre es bo tindre projectes per si un cau, sortir amb l’altre. No se si m’explico. Per aquest motiu he volgut compartir aquest tema amb vosaltres. A mi m’ha semblat un bon tema relacionat amb el màrqueting; la manera en que ha sortit endavant amb una idea petita i s’ha estès per Internet.
Katia, el teu comentari és una nova sorpresa que s'afegeix als altres comentaris tan interessants que esteu enviant!!!
És molt divertida la pàgina web del projecte que ens has comentat. A més, és interessant veure que és un producte que sorgeix d'una idea creativa a partir de l'ús d'Internet i que, com tu has dit molt bé, està plenament relacionat amb el màrqueting... "Una categoria nova en la que puguis ser el primer...".
Gràcies Katia.
Hola Lluís i companys/es. Avanç de res, dir que em sembla molt curiós aquest "treball extra/voluntari" de comentar les nostres idees i experiències a través del teu blog. Des de el meu punt de vista, igual que enginyós és complicat, pensar en un tema adient amb la temàtica de classe i desenvolupar-ho, requereix un esforç de lògica, però alhora es molt interessant llegir els comentaris dels meus companys/es i conèixer els seus punt d'opinió i els seus interessos sobre determinats temes. Ara m'estava repassant els apunts D'Intel·ligència emocional i crec que és una pena que aquest tema no siguis més extens, m'agradaria que hi hagués una assignatura només centrada en aquest tema. De manera autodidacte he anat aprenent a través dels llibres sobre la intel·ligència emocional, pnl, coaching, etc.. I crec que tots aquests temes son molt interessants. Sempre m'ha apassionat la psicologia, no és que em vulgui dedicar a ser psicòloga professionalment, simplement que m'interessen molt els estudis sobre la psique i el comportament de les persones. A principis de curs (el mes passat), quan ens preguntaven que volíem fer el curs vinent, quan jo deia pedagogia em preguntaven el perquè aquest canvi tant brusc, de màrqueting a la pedagogia, i si es veritat que son dons mons molt diferents, però units per la psicologia, moltes tècniques son semblants o iguals, però amb diferents finalitats. És més, jo diria que apart de la psicologia com a factor comú entre màrqueting i pedagogia, hi són la sociologia i la filosofia. D'Intel·ligència emocional a part de per al màrqueting, és molt útil per al dia a dia, crec que és essencial per tenir unes bones relacions socials. No tothom pot portar intel·ligència emocional a la pràctica igual de bé, ja que depèn del caràcter de cada individu. Tot parteix de L'autoconsciència i crec que aquest factor és fàcil nombrar-ho, però no és gens fàcil fer retrospecció en un mateix. A tots ens han fet fer el "DAFO", hi n'estic segura de que molts s'han guiat al dir les seves debilitats i fortaleses pel que el seu el entorn els hi ha comunicat. I és que les persones es veuen reflexades en les opinions dels demés, però no ens confonguem, això no vol dir coneixe't a tu mateix. I sense una bona autoconsciència, no saps com autocontrolar-te ja que no saps d'on, ni de, que deriven les teves emocions i molt menys saps canalitzar les teves emocions de manera positiva per a tu i el teu entorn.
Gràcies Anabel, per parlar del tema de la intel·ligència emocional i a la vegada relacionar-lo amb les teves vivències i motivacions.
La teva experiència personal a l'hora d'escollir estudis, la manera com relaciones màrqueting amb pedagogia i psicologia i, encara més, amb la filosofia i la sociologia, ens obre noves perspectives per a tots els temes que estem tractant i tractarem durant el curs. Has esmentat el DAFO com a eina d'anàlisi personal, tal com vam exposar en el factor "autoconsciència" de la intel·ligència emocional i lideratge. Aquest (DAFO) serà un tema que, aplicat al màrqueting, tractarem més endavant.
Gràcies per ser tan oberta en la teva exposició.
Hola! Abans de començar he de reconèixer que em fa una mica de respecte escriure-hi però tot i això aprofitaré per donar la meva opinió sobre un llibre que ens vas recomanar a classe en dues ocasions. I clar, davant la insistència vaig decidir de veure què tant interessant era el llibre. El llibre del que parlo és: “Quién se ha llevado ni queso?” de Spencer Johnson. A simple vista sembla un llibre senzill i fins i tot beneit però després de llegir-lo t’adones que el missatge és clar: s’han de superar els temors al canvi ja que, la nostra vida sencera esta plena de canvis (canviem de col•legi, de companys, de feina, de parella, d’amics, d’edat, d’estats d’ànim...). Anant al gra, el llibre tracta d’un petit conte en el que hi ha un laberint amb dues ratetes i dos persones petites, dos lil•liputencs. Els quatre busquen el formatge que necessiten per sobreviure i, arriba un moment en que el troben. Com és lògic el formatge no es inesgotable i s’acaba. La reacció de les ratetes és sortir a buscar més formatge però en canvi, les persones es queden esperant a que un nou formatge arribi on són ells. Finalment un dels lil•liputencs decideix canviar de parer i deixar d’esperar per anar a buscar-ne pels seus propis mitjans, el nou formatge. Aquest conte no és més que una metàfora sobre la forma que tenim les persones d’enfrontar els canvis: ens podem negar a acceptar-los com el lil•liputenc que espera que el nou formatge aparegui sense que ell depositi cap esforç, ens podem adaptar com ho va fer l’altre lil•liputenc rebutjant en un principi anar a buscar res però adonant-se que es la millor opció canvia d’opinió i fa el que es convenient igual que les dues ratetes. Tot això m’ha fet reflexionar sobre tots els canvis que hi ha a la nostra vida i la veritable por que això ens provoca. Ja, durant la lectura m’anava fixant en aquests petits punts que em donaven de pensar... Només començar ja vaig adonar-me que si em posava en situació seria molt més fàcil d’entendre els diferents punts de vista i, he arribat a la conclusió de que, potser reaccionaria com el lil•liputenc indecís però que, veient com estan les coses realment s’adapta al canvi. Acabat el llibre, he arribat a una conclusió clara: davant d’un canvi en una situació quotidiana, cada persona reacciona de diferent manera però la millor és acceptant els canvis i adaptant-nos a un món que esta canviant constantment.
Molt bé Carmina pel teu comentari. M'ha agradat molt que hagis estat atenta a la meva recomanació de lectura i que t'hagis animat a llegir aquest llibre i, sobretot, que l'hagis trobat interessant i que apliquis la metàfora a la pròpia observació de la realitat dels comportaments humans. Com tu dius molt bé, hi ha qui canvia per adaptar-se, hi ha qui s'avança als canvis i es prepara i també hi ha qui no canvia i només es queixa donant la culpa als altres...
Moltes gràcies, Carmina.
Hola! Bon dia. El meu comentari és en relació a l’article “La Inteligencia Que Hace Triunfar A Las Empresas” del periodista i investigador Daniel Goleman, on parla sobre els cinc “factors emocionals” que defineixen a un bon líder en el treball. El senyor Goleman explica amb claredat cadascun dels cinc factors emocionals i posa exemples per poder entendre’ls millor. Aquests són els cinc factors: 1.- Autoconsciència: és la habilitat per conèixer i entendre els teus propis canvis d'humor, emocions i impulsos, i el seu efecte en els altres. 2.- Autocontrol: és la habilitat per controlar o reorientar impulsos i estats d'ànim perjudicials. Tendència a pensar abans d'actuar i reservar-se els judicis. 3.- Motivació: és la passió pel treball per motius més enllà del sou o el prestigi. Propensió a buscar metes amb energia i persistència. 4.- Empatia: és la habilitat per entendre les emocions dels altres. Capacitat per tractar a la gent segons les seves reaccions emocionals. 5.- Habilitats socials: és la habilitat per tractar relacions i crear xarxes. Habilitat per trobar una base comuna i crear relacions. Encara que el quocient intel•lectual sigui important en un líder, sense els factors emocionals no crec que es podria aconseguir arribar al líder perfecte, ja que aquests factors són essencials. Personalment, no em considero una líder, perquè crec que no compto amb part dels cinc factors fundamentals, i a més de moment la idea de ser líder en qualsevol grup no em fa molta il•lusió, potser que en el futur canviï d’idea. L’única vegada en la meva vida fins al dia d'avui que he tingut l'oportunitat de ser líder en un grup, va ser al treball del crèdit de síntesi del cicle de grau mig de gestió administrativa que el vaig fer a l’any 2008 – 2009 a aquest centre. En aquell moment si em veia capaç de posar-me en el paper de líder, perquè crec que veia que era un repte que si el podia superar i tenia ganes de fer-lo, a més cap de les altres persones volien ser líders. Per finalitzar, com a conclusió, si qualsevol persona voldria arribar a ser un bon o bona líder hauria de pensar si acompleix els cinc factors emocionals.
Moltes gràcies, Carmen, per haver fet una bona síntesi dels cinc factors emocionals per al lideratge que exposa D. Goleman en l'article que vam comentar a classe. Pots estar segura que aquest resum serà útil a molts alumnes.
També m'ha agradat la reflexió personal que fas sobre les teves capacitats de lideratge, la qual cosa mostra ja que tens una primera d'aquestes capacitats, l'autoconsciència. Quant al que dius que, ara per ara, no vols ser líder, et comento que no es tracta de voler o no voler, sinó de tenir les capacitats que s'esmenten en l'article i estic segur que si intentes millorar en totes elles, els altres et veuran sempre com una persona en qui confiar.
“Soc jo qui decideix avui, el que us agradarà demà”
Amb aquestes paraules començava el seu llibre Frèderic Beigbeder. Un llibre cínic i realista que encara que mostrava la crua realitat enganxava al lector pàgina rere pàgina. Explica cassos sobre la seva agència de publicitat, una de les millors d’Europa, i agència que, el van acomiadar al publicar el seu llibre, tot i que ell ja ho predeia només començar a escriure les seves línies. Un llibre, que m’agradaria comentar personalment.
Ja sé, Lluis, que aquest llibre es massa ‘apocalíptic’ i contradiu el que deies classes abans (manipulació, publicitat bastant bruta, etc) però això és una realitat. Sé que des de que es va escriure el llibre fins avui les coses han canviat bastant, però el mètode sempre serà el mateix: maximitzar les vendes sobre totes les coses.
En endavant, algunes de les perles de 99 francs,
“En la meva professió ningú desitja la vostra felicitat, perquè la gent feliç no consumeix”
Sí i no. Realment necessitem bens o serveis bàsics per sobreviure però el problema ha estat en establir com ‘bàsics’ productes ‘irrellevants’. I amb aquesta associació de fer important el que no ho és tendim, en un futur, a no poder obviar quins productes realment seran necessaris.
“Tot es provisional: l’amor, l’art, el planeta Terra, vosaltres, jo. La mort es l’única cita que no està anotada a la nostra agenda”
Vivim pensant en el futur sense poder gaudir el present. Ens preocupem de que hi hagi vida després de la mort sense resoldre si realment abans hem viscut aquesta, si realment vivim el nostre dia a dia i si tendim a ser persuadits sense ser crítics.
El sector de la publicitat no va tant lluny de la frustració, ja que, es una bona eina per generar més vendes. Un cel eternament blau, noies que mai son lletges, una felicitat perfecta (retocada amb PhotoShop)... Us drogo amb novetat –deia Beigbeder- i l’avantatge del que és nou és que mai ho és durant massa temps.
Bon dia a tots i totes, la meva aportació al blog tracta d’un dels components del Màrqueting-mix: preus psicològics (Psychological pricing) és una tècnica, que quan me m'han explicat hem va causar molta curiositat ja que es basa en els preus que tenen impacte psicològic a la ment del consumidor, com els preus imparells que són els que estan per sota d'un nombre rodó (1’95€, 3’97€, 19’99€), encara que la diferencia és mínima, els consumidors tenen moltes més possibilitats de acceptar aquest producte abans d’un altre acabat amb nombre rodó (20,00€). Això passa perquè els consumidors es recorden només la primera xifra del preu, però també perquè el preu que no té una xifra rodona dona sensació de rebaixes o descomptes encara que no sigui cert. Solen ser nombres a prop del nou, ja que són els més buscats, i els consumidors doncs, es creuen que estan fent una compra més segura encara que estiguin estalviant només un cèntim. Una cosa similar em va passar l'altra tarda i per això encara li vaig donar més importància a una tècnica com aquesta, vaig estar tota la tarda amb una amiga pel centre comercial i ella anava motivada per comprar alguna cosa, i el que vaig observar va ser que en cada peça que m'ensenyava la seva ment es quedava amb el primer número del preu (24,99 € ella directament deia 24 €). El objectiu d’aquesta tècnica és que els consumidors es sentin atrets per el preu i adquireixin el producte, tot i això, algunes empreses prefereixen posar preus sencers per atraure a consumidors que no busquen especialment productes econòmics. Cal afegir també, que com a consumidors en temps de crisis, mirem molt bé el preu que estem pagant abans de comprar qualsevol cosa. Hi ha moltes maneres d’estalviar diners, com per exemple fent una llista de la compra abans de sortir de casa, analitzar altres establiments per buscar alternatives còmodes de preu i pagament ja que alguns mercats ens donen l’opció de fer targetes de fidelització amb descomptes, i per últim, si el producte que busquem està en promoció, encara millor. Bé, espero que us agradi la meva aportació i a veure si és possible introduir-nos més al tema més endavant!
Holaa a tothooom! Avui crec que es un bon dia per començar a escriure en aquest blog, que realment sembla interesant, ja que com be diu el refrany “No te iras a la cama sin saber algo más” M’agradaria parlar d’un tema que fa referencia una mica a la darrera llei que hem treballat: “ El Màrqueting no es una lluita de productes si no una lluita de percepcions”, sobre com és més important endinsar-se a la ment de la gent. Fa dos anys vaig tenir a una magnífica professora que crec que alguns de vosaltres la coneixeu, Gemma Cubila, ens va donar un article que hem va emocionar i avui voldria compartir-lo amb vosaltres. Va ser un relat que va guanyar el premi al Festival de Cannes, diu així: “Diuen que una vegada, hi havia un home cec assegut en un parc, amb un capell als peus i un cartell en el qual, escrit amb guix blanc, deia: " POR FAVOR AYUDEME, SOY CIEGO". Un creatiu de publicitat que passava enfront d’ell, es va aturar i va observar unes poques monedes al capell. Sense demanar-li permís va agafar el cartell, li va donar la volta, i va escriure un altre anunci. Va a tornar ha deixar el tros de fusta a sobre els peus del cec i se’n va marxar. A la tarda, el creatiu va a tornar ha passar per on estava l´home cec que demanava almoina. Ara el seu capell estava ple de bitllets i monedes. El cec va reconèixer els seus passos i li va preguntar si havia estat ell qui va reescriure el seu cartell i sobretot, que era el que havia escrit. El publicista li va contestar: “Res que no sigui tan cert com el teu anunci, però amb altres paraules”. Va somriure i va seguir el seu camí. El cec mai ho va saber, però el seu nou cartell deia: “ESTAMOS EN PRIMAVERA, Y...YO NO PUEDO VERLA” Això ens diu que hem de canviar de tàctica quan les coses no surten com nosaltres volem i podrem veure que arribant d’una altra manera a la persones podem aconseguir millores. Estic d’acord amb el premi que es va atorgar a aquest relat, ja que personalment a jo em va arribar a emocionar.
Moltes gràcies Cristian per la teva original aportació. Segur que les teves paraules i les que has triat del llibre que ens presentes ens faran reflexionar a tots. Ser crítics davant la persuassió, ens dius, és com la metàfora d'Eva que va fer provar la poma a Adam... Potser si aquest hagués estat crític no s'hagués deixat seduir... Cosa que també succeiria davant de determinats anuncis.
Però permetem que retorni a les idees que exposo a classe. La causa de la seducció no està en el màrqueting, sinó en la psicologia humana. ¿Existeix la gent feliç que no consumeix, tal com diu l'autor que esmentes? Ho dubto... On la veiem aquesta gent... Gent feliç...? El consum no dóna la felicitat, és cert, però potser és un consol per a qui no la té... Són paraules per reflexionar i per si algú s'anima a continuar el seu comentari sobre aquestes qüestions.
Giuliana, m'ha agradat molt la teva aportació a aquest espai de màrqueting, perquè tractes un tema on una vegada més veiem la influència de la psicologia en les percepcions i decisions de consum. Ens va molt bé la vivència que ens expliques del teu passeig amb una amiga per un centre comercial i de com ella interpretava els preus imparells. Aquest és un tema sobre el que tornarem quan estudiem les polítiques de preus.
Molt bé també la teva reflexió final sobre com ens hauríem de comportar com a consumidors per moderar la despesa en època de crisi.
Gràcies pel teu escrit.
Fantàstica l'anècdota que ens expliques per fer comprendre la importància del missatge emocional en publicitat... Ara n'hauré de pensar una altra, perquè amb aquest petit conte sempre faig la presentació del mix de comunicació quan arriba el moment en què l'estudiem.
També m'ha agradat dues coses més del teu escrit: Veure la teva sensibilitat, tan necessària en màrqueting i comunicació, ja que ets capaç d'emocionar-te davant d'aquesta petita història, i adonar-me de la teva valoració de la professora Gemma Cubilà a la qual jo també valoro molt com a bona comunicadora i coneixedora dels continguts que imparteix.
Hola a tots. Llegint els apunts de Màrqueting vaig veure una anotació sobre Dan Ariely, nombrat diverses vegades a classe com l’escriptor del llibre “les trampes del desig”.Em vaig interessar per l’autor i mirant per Internet vaig trobar una de les seves conferències.
El discurs es titula: “ Tenemos el control de nuestras decisiones?” Aparentment això no te a veure amb el màrqueting però a mesura que l’anava veient trobava que si que hi estava relacionat.
Dura 17 minuts, una mica llarg però, com van dir el primer dia de classe durant els primers 20 minuts tothom pot mantenir l’ atenció i per tant ningú tindrà cap problema en veure’l sencer.
Us adjunto el link per si us interessa: http://www.ted.com/talks/lang/spa/dan_ariely_asks_are_we_in_contr...
L’autor parteix del seu interès per escriure un llibre, i que, per poder-lo editar ha de fer un estudi anteriorment. Arrel daixò comença a analitzar el comportament humà (PSICOLOGIA). Inicialment tracta el comportament visual i proposa dos exemples d’il•lusions visuals. Un cop demostrades l’autor afegeix “es impossible superar una il•lusió visual tot i haver-la demostrat. la Nostra intuïció ens enganya de forma repetible, predicible i conscient” Això es pot relacionar amb les percepcions i amb la cita “ la percepció es la realitat, al resta es una il•lusió. Creiem el que volem creure” vinculada a la quarta llei del màrqueting.
Seguidament tracta les il•lusions cognitives que afecten a la presa de decisions i mitjançant més exemples pràctics ens demostra que la manera de comunicar les coses (COMUNICACIÓ) pot canviar les decisions de les persones; com diu l’autor “moltes decisions no resideixen en nosaltres. Tenim la il•lusió de prendre una decisió en lloc de prendre una decisió real”
També ens toca una mica el tema de l’ ECONOMIA partint d’un cas pràctic d’una subscripció d’economia per reafirmar la falta de control alhora de prendre decisions i inclús ho exemplifica també amb un exemple d’ ATRACCIÓ FISICA
Amb aquest discurs hem plantejo un paral•lelisme amb aquesta web ja que ECONOMIA+PSICOLOGIA+COMUNICACIO+SEDUCCIÓ(com hem pogut comprovar a classe)=MÀRQUETING i en aquest discurs es toquen una mica tots aquests temes. Per tant aquesta conferència està relacionada directament amb el màrqueting.
Aquesta es la meva opinió, una mica subjectiva ja que últimament veig màrqueting per tot arreu.
Personalment i per acabar, vull dir que hem sembla un gran discurs, que et fa pensar una vegada més en el comportament humà, a vegades tant sorprenent. Us el recomano :)
Olga.
Moltes gràcies Olga per dues qüestions:
Una, per participar en el nostre bloc i l'latra per interessar-te per un autor que he comentat en diverses ocasions a classe. El teu comentari ens descobreix un video que desconeixia i, a més a més, estableixes relacions amb els continguts que hem tractat a classe, especialment, la importància de les percepcions en màrqueting, en comunicació i també en la nostra vida quotidiana.
Us animo a tots a veure aquest video!!!
Molt bé la teva aportació del concepte de seducció al títol d'aquest bloc.
Primer de tot, m'he hagut de crear un compte per què els comentaris s'havien tornat bojos, no em deixava de cap manera comentar. Ho faré d'aquesta manera d'ara endavant!
M’agradaria comentar una noticia que he vist publicada a El Mundo i es en relació a que la publicitat hauria d’estar enllaçada amb la qualitat del programa en qüestió que s’emet en aquell moment.
Parlo de ‘La Noria’ i les seves típiques entrevistes a persones d’un baix nivell bastant considerable (assassins, lladres, familiars d’aquests...).
Per què explico tot això?
Resulta que ja son tres marques, Puleva, Campofrío i Bayer, les que han decidit prescindir de ‘La Noria’ com a espai publicitari. Sense anar més lluny, aquestes marques s’han posicionat en contra d’una imatge que no volen que s’ asociï a la seva empresa. És una tàctica bastant honorable que fa, si més no, prestigiar a les marques que no desitgin associar-se amb a aquest programa.
Però tota aquesta estratègia va sorgir de sobte?
No del tot. Pablo Herreros, expert en Màrqueting, va fer una llista amb les marques que es patrocinaven en aquell moment a la famosa i bastant criticada (per la seva falta de ètica periodística) entrevista a la mare d’un assassí. El seu post va créixer com la espuma i va rebre bastant suport per part de la gent a les xarxes socials.
De moment, 4648 firmes (cada vegada més) han reclamat aquesta acció: El grup Lactasis (Puleva i President) ja han demanat disculpes i han dit que retirarien la seva publicitat de Telecinco, ja que no volen tenir res a veure amb aquestes entrevistes polèmiques.
Campofrio i Bayer, en canvi, al•leguen que no tenen en compte els programes o espais en que s’emet la seva publicitat. Jordi González, presentador de 'La Noria' en canvi, és més crític.
Estudiants-deia el presentador de 'La Noria', Jordi González- i aficionats del màrqueting: Una empresa d'embotits ha vist una oportunitat per fer una campanya d'imatge que li surt gratis. I la ha aprofitat"
D’una manera o d’altre, cada vegada son més les marques que no han volgut associar-se amb aquest programa. Una vegada més, internet, ha sigut una eina eficient de propagació de la informació com la pólvora. El boca orella més viral que existeixi.
Hem de fer, en definitiva, una publicitat eficient i hem de tenir en compte a què està associada. Ja que si no, es pot crear una imatge bastant despectiva de la nostra marca.
*Noticia a El Mundo: http://www.elmundo.es/elmundo/2011/11/03/comunicacion/1320334602....
*Post de Pablo Herreros al seu blog: http://comunicacionsellamaeljuego.com/estas-son-las-marcas-que-pa...
*Recull de firmes per retirar la publicitat a Telecinco: http://actuable.es/peticiones/retiren-su-publicidad-programas-pag...
Molt bé Cristian pel teu comentari!!!
Cada dia que participeu em porto una sorpresa agradable al adonar-me de la vostra capacitat per trobar temes interessants relacionats amb el màrqueting i avui en Cristian ha estat un exemple més.
Per part meva et dono tota la raó i tant de bo totes les marques retiressin la seva publicitat de programes que, com el que esmentes, fan que familiars d'assassins obtinguin rendiment econòmic precisament a causa de l'assassinat comès.
És important introduir l'ètica en la comunicació i la publicitat pot contribuir a fer-ho si la responsabilitat social de les marques s'imposa davant suposats criteris d'oportunitat econòmica.
Comentar que fins ara tots aquests temes del màrqueting, estratègies de venta, polítiques comercials, etc, no m'havien cridat massa l'atenció, però al entrar en tot aquest món comences a descobrir moltes coses que fins ara ignoraves i que et fan adonar-te de la importància que té el màrqueting en el consum de la gent.
Sens dubte m'adono que una bona estratègia, una bona planificació pot fer que un producte, independentment de la seva qualitat, pugui ocupar una bona posició en el mercat, ja sigui un producte de consum habitual, com un de consum ocasional, com la venta d'un servei, a millor estratègia millors resultats. Llavors em pregunto una cosa; per quin motiu les petites empreses, els comerços locals, i tot aquest tipus de punts de venta no utilitzen el màrqueting com eina per a diferenciar-los dels seus competidors? Perquè el màrqueting no solament serveix per a diferenciar el producte que vols vendre, sinó que també pots diferenciar el servei, la fiabilitat, la confiança en l'empresa que t'ho està venent, l'empresa en si. Per exemple, la marca coca-cola si vol llançar un producte nou té mig camí avançat, solament pel fet de ser el producte de Coca-cola, vol vendre una llet envasada, i estic segur que el consumidor no s’enrecordaria del nom de la llet, la buscaria en el supermercat com “la llet de la coca-cola” Per això, es pot plantejar per exemple, el per què la botiga d'electrodomèstics “pepe” no fa una campanya per a diferenciar-se de les altres botigues d'electrodomèstics que hi ha a la seva zona, no per a diferenciar-se en producte, ja que segurament vendrà el mateix, sinó per donar a conèixer els serveis que ofereix, la seva professionalitat…
Com caldria fer arribar el màrqueting a aquest tipus d'empreses? és qüestió de pressupost? és qüestió de cultura? és qüestió de ignorància, potser no ho veuen important? O es que ningú ha anat a vendre-li la idea?, potser hauríem de plantejar una estratègia de màrqueting per a arribar a aquest tipus d'empreses.
Suposo que al llarg del curs anirem responent a moltes preguntes.
Gràcies, Jordi, pel teu comentari.
Bertrand Russell, filòsof, anglès, va dir que el més important en filosofia no és trobar respostes, sinó saber plantejar les preguntes adients. I això és el has fet tu amb el teu escrit en el que ens planteges preguntes.. És interessant el que dius de fer una estratègia de màrqueting per arribar a aquest tipus d'empreses... Potser fóra una bona idea com a treball de síntesi.
Hola Josep! Primer de tot dir-te que, tot i sent d’administració i finances, jo no em veig en un futur ,com per exemple, de comptable. Jo sempre he pensat que potser m’agradaria més el món de la Publicitat, del Màrketing... En definitiva un lloc de l’empresa on es necessiti un aspecte més creatiu. Només et dic que quan donen anuncis a la televisió, jo no soc de les que aprofita per fer altres coses, m’agrada analitzar-los, veure comentaris per internet sobre aquests anuncis, preguntar als meus amics si l’han vist... Per això he decidit que m’encantaria dedicar-me a això i de fet ho faré. Ara si començo el meu comentari :D
Faré el comentari sobre Facebook, més endavant explicaré el perquè. No cal explicar que és, perquè, qui no ho sap? Però jo faré la meva pròpia definició. Facebook és una xarxa social on la gent interactua, penja les seves fotos, fa comentaris en els “murs” dels seus “amics”... Actualment té més de 800 milions d’usuaris per tot el món, és un xifra bestial, però el que jo em pregunto és: Alguna vegada he vist algun anunci de Facebook? La resposta és NO. Mai, de cap mena, ni de televisió, ni als diaris, ni al carrer... El mateix puc dir, de altres xarxes socials. Aleshores, com han pogut aconseguir tanta fama? Pensant en la resposta, només se m’ha acut una reflexió que fa temps que estic pensant. A la població actual no els afecta la publicitat, estan “immunitzats”, un anunci ha de ser realment bo per a cridar l’atenció, ja que hi ha estudis que diuen que una persona normal al llarg del dia veu inconscientment ( a la televisió, als diaris, als mitjans de transport, a la roba de la gent...) uns 3.000 anuncis. Aleshores que queda? Com pot ser que facebook sigui tan famós? Doncs amb la millor publicitat que existeix, la publicitat del boca a boca. La gent va recomanant determinants productes i només així s’aconsegueix l’èxit. Explicant la meva experiència personal, jo normalment compro un producte que abans l’hagi comprat un familiar, un amic i me’l recomani. Va ser així com vaig descobrir facebook, encara que, la dependència que té molta gent a aquesta xarxa social no és molt normal, aquí també influeix aspectes del Màrketing, però potser parli d’això en el pròxim comentari. Sé que no em parlat d’això a la classe però espero que igualment ho acceptis. Fins aviat!
Els canvis
He estat pensant en una cosa que m’ha passat en aquests últims temps i a arrel de les classes penso que pot ser interessant compartir-ho amb tothom.
Jo ara sóc feliç, feliç per la meva situació actual, feliç estudiant aquí, feliç anant al gimnàs pels matins, feliç amb mi mateix...
Però això no sempre ha estat així, per arribar on sóc he hagut de canviar algunes coses de la meva vida. I això és del que vull parlar, de com afrontar els canvis a la vida.
Jo treballava com a operari en una petita empresa. Com a tota nova situació que un es busca a la vida, l’afronta amb alegria, optimisme, motivació... obtenint així un estat de ben estar personal, però resulta que passats 3 anys aproximadament això va canviar, on abans anava content vaig començar a anar trist, en comptes d’anar motivat no tenia ganes de res, els diumenges esperant el dilluns se’m feien un infern, que va passar per que la meva situació canvies d’aquella manera??
Ni jo ho sé, només sé que se’m van acabar les ganes de seguir en aquella situació, se me’n va anar la il•lusió pel que estava fent!!
Així que vaig decidir fer un canvi radical, un canvi total a la meva vida. Em vaig marcar uns objectius i vaig decidir tirar endavant.
Però clar!! I aquí no li fan por els canvis!!!! Quan tens una situació econòmica a priori assegurada, amb la que vius, d’on pagues el lloguer, el menjar..., i qui sap on aniràs a parar si ho deixes?... això que encara que sigui un clau ardent i et cremi la mà, ho tens segur.
Doncs el que hem de fer carregar-nos d’actitud positiva, creure en les nostres possibilitats i estar segurs de que allà on volem arribar a parar serà millor, tan senzill com perquè així és com ho volem nosaltres.
Quines són les 3 “A” del canvi?
• Actitud positiva
• Adaptació
• Aplicació
Correcte!, hem de carregar-nos d’actitud positiva, hem de voler sortir del pou per tirar endavant, creure’ns que ho volem fer per què és la millor opció que tenim de cara al futur. Així que hem de procurar adaptar-nos a aquest canvi, que no sigui un estrany per nosaltres, veure què ha canviat, com ens afecta, què podem fer per aprofitar-nos al màxim del canvi. Només així podrem aplicar totes les coses noves de les que disposem per fer possible tirar endavant .
- Hem de deixar de veure el canvi com un problema per poder començar a gaudir d’ell.
- Són les pors les que ens frenen davant del canvi.
- Canvis hi ha constantment res és per sempre.
- Si intuïm un canvi podrem estar preparats per quan arribi.
- L’actitud és fonamental per ser un altre cop feliços.
- Imaginar-te en una nova situació et motiva a buscar el canvi.
Per acabar... què penseu que hem van dir a casa i els amics quan vaig explicar-los que havia decidit estudiar per mirar de millorar la meva vida professional, personal i trobar-me més bé, més feliç amb mi mateix, ara i de cara a un futur?
I quan els hi vaig dir que per aconseguir-ho havia de deixar la feina!!!!
-Ets boig!! Amb els temps que corren!! Ara no!! La crisi!!...
Però es clar no són ells qui sentien la necessitat de canviar, com podien saber el que sentia jo?
Oi que en aquesta vida ningú et regalarà res, doncs que tampoc t’ho prenguin!!!
Nosaltres som amos del nostre camí i tot dependrà de la nostra fe en nosaltres mateixos envers els canvis, no ens deixem influir negativament pels demés i lluitem per la nostre felicitat.
Parlaré de varis temes que m’ han fet pensar molt a classe i que m’ agradaria donar constància aquí per escrit a aquest blog.
El meu primer escrit va enfocat al que diu la llei de la percepció. El Sr. Gascón va dir que la gent creu el que necessita creure, una total evidència en la nostra societat per desgràcia. Molta gent, la majoria podríem dir, diu que el que tenen o el que han comprat fa poc és el millor producte que podien tenir; aquesta gent està clar que es conformista, es conforme i no veu més enllà d’ aquest pensament. Per donar un exemple; una persona es pot comprar un simple Renault ( si algú en té un que pensi qualsevol altre que no passi dels 15.000€), el compra i està impressionantment satisfet ja que pensa que és el millor cotxe quan en realitat hi ha 1000 cotxes millors voltant per les carreteres, una falta d’ ambició ronda la societat... Cosa que hauríem de canviar perquè aquelles poques persones inconformistes que pensen: Jo podria tenir un BMW; són les que triomfen en la vida professional són els líders que per sort sempre volen més.
Està clar que això és una opinió subjectiva i molta gent, potser entre ells el Lluís, no estigui d’ acord...
Un altre subtema sobre la llei de la percepció és crec que va faltar recalcar l’ importància del factor del preu. Moltes vegades inconscientment les persones al veure un producte o una empresa amb els preus alts ho associem amb qualitat i viscevèrsa. Una idea equivocada però això és el màrqueting...
Perquè per exemple, una empresa de productes exclusius situat a la part alta de Pedralbes, si tenen els preus baixos la gent no comprarà per dubtar de la qualitat dels productes quan a lo millor si aquests productes fossin més cars la gent compraria més pel tal fet de associar el producte a un alt cost que ho deduïm com a qualitat assegurada.
Una idea un poc confusa però que es molt present a empreses del nostre entorn. És una bona política comercial, aquesta inflació dels preus perquè doni un cert de “toque de qualitat” a l’ empresa.
Esper no haver-me allargat molt amb el comentari però volia explicar bé les idees i que es pogués entendre amb la major claredat possible, cosa que esper haver aconseguit.
No és per fer la pilota però estic molt content de poder fer màrqueting, una matèria que m’ agrada molt i que crec que és molt interessant a tenir en compte en relació a l’ empresa. Per contra també dir, que treballar com a comercial no entra dins els meus plans ni molt menys però com he dit és un aspecte importantissim dins una empresa.
Mersi
Hola Lluís! Aquí estic, avui per fi m’estreno en aquest bloc. M’he anat llegint tots els comentaris dels meus companys i la veritat és que són molt interessants totes les aportacions que van fent, i com un bon cap/professor, Lluís, trobo que es genial contestar a cadascú felicitant el treball fet, donant gràcies i animant sempre a que hi hagi un altre, per no parlar de que després a classe fas un breu reconeixement a qui ha escrit dies abans. M’agrada per què el que ens ensenyes ho poses en pràctica, no es queda en simple teoria.
Bé, avui és diumenge 20 de Novembre de 2011 i senyores y senyors... estem a un pas de saber qui serà el pròxim en governar el nostre país.
Com tots sabem, al màrqueting, més específicament a la publicitat hi ha una rama a la que podríem anomenar “Publicitat enganyosa”. Ara us preguntareu: ¿què fa relacionant la publicitat enganyosa amb la política? Doncs, per a mi, van lligades de la mà i si em deixeu, diria que la política és màrqueting pur i dur. La Wikipèdia defineix la Publicitat enganyosa com la que, de qualsevol forma indueix a l’error dels destinataris podent afectar al seu comportament econòmic o perjudicar a un competidor. Això és el que crec que passa amb la política, sincerament. No crec en cap partit polític, tots son iguals, i el que potser que no tinguin els ideals dels més grans i de veritat vulguin afavorir a la població, no obtenen gairebé escons. Vivim en un bipartidisme i cap dels dos partits capdavanters lluitaran pels nostres drets, tan sols s’han dedicat sobre tot durant aquest últim mes abans de les eleccions a fer publicitat enganyosa per aconseguir pujar al poder i prou, demà tot tornarà a ser igual o pitjor que ahir, no cal que ningú es faci il•lusions creient-se el que han dit tot aquest temps perquè es queda només en això, paraules... mentides, engany.
Estava indecisa sobre quin tema parlar, anava a parlar de la nova publicitat de Benetton que ha sigut tan criticada per les fotografies però segur que més d’una persona parla d’això i se m’ha acudit un tema que hi és a tot arreu: la publicitat enganyosa.
Avui dia si encens la televisió vulguis o no et trobaràs un anunci sobre productes de bellesa. A mi la cosmètica m’encanta però intento no caure a la publicitat que solen fer. I per què? Per què mai et diuen la part dolenta del producte, i exploten de tal manera la part bona que el fan increïble, justament per això jo no compro al mateix moment i sempre busco opinions per Internet del mateix producte. Alguns exemples son els anuncis de xampús i de cosmètica facial on les mateixes marques sempre s’excusen dient que no pot anar bé per tots els tipus de pell o cabell, però es que mai han donat informació per saber quin tipus de pell o cabell tens, i sense aquesta informació pots fer qualsevol bestiesa que faci els faci malbé. Si un cosmètic et diu que és per tot tipus de pell no et pots fiar, per que una pell seca no necessita el mateix que una pell grassa. No et pots fiar d’un anunci que diu que et taparà les arrugues, i que poc a poc et millorarà la pell, perquè com no diuen els components del producte no pots saber-ho. Tots els cosmètics que emplenen les arrugues i les línies d'expressió solen tenir silicones, les quals fan que la teva pell, amb els usos, empitjori. Però això no ho diuen, no?. La gent s’empassa la publicitat, i compren un producte que no els servirà de rés per que no han sigut ben informats. Ja no és només la publicitat a la televisió, si no la que donen les dependentes d’un establiment quan els hi demanes consell i t’aconsellen les marques més cares. Hi ha una llei no escrita que diu que no existeixen productes cars o barats, sinó bons o dolents, però en temps de crisi aquesta llei no serveix per a rés.
En conclusió, la gent hauria de tapar-se els ulls quan veuen publicitat d’aquest tipus, i més avui dia que intenten ficar-nos per els ulls productes que no farem servir i que cada vegada es creen productes més inútils.
Bona nit Lluís, Avui 20 de novembre del 2011 ha esta un dia de canvis, un dia per recordar en el calendari, per aquest canvi de govern, per aquesta majoria absoluta, dura de pair. A veure que ens deparà el futur! que li depararà a la inflació, al interès, al dèficit, al nombre d’aturats, a l’euribor i a tots aquests aspectes que últimament em estat tractant en les teves classes, conceptes per mi una mica abstractes, que a diari escoltem en tots els informatius i que a vegades si has perdut el fil de les noticies no acabes de relacionar bé el seu significat amb el context de la informació. Conceptes per a mi una mica densos però tant necessaris de conèixer per la nostra vida, per la nostra cultura general i per saber gestionar la nostra petita o gran economia, la economia diària. Per mi es un tema dens però la veritat que cada vegada més interessant i atractiu. Des de fa ja uns anys cada mig any espero ansiosa la informació de l’estat de l’euribor, si ha pujat o si ha baixat, del seu estat depenen els 6 mesos següents del meu pagament hipotecari. O sigui que des de fa ja uns anys que aquest concepte ja és una paraula familiar. I ara si el futur em dona la oportunitat de poder treballar en una feina relacionada amb el màrqueting encara ho serà més, serà un índex que haurem de tenir molt present, per què tal i com ens dius, és un índex important al món del màrqueting. Les nostres campanyes de màrqueting hauran de ser més o menys fortes segons la situació econòmica del nostre país. Per què tal i com ens has ensenyat encara que molts empresari ho ignorin en moments de crisis s’ha d’augmentar la publicitat del producte i la seva promoció. No és pot reduir en publicitat, o sigui que esperem que aquest moment de crisis ens faci introduir-nos en aquest món tant seductor com és el del màrqueting.
Hola Luis!
Després de pensar en tot aquest temps sobre que podria escriure en el teu blog i principalment animar-me, he decideixo fer-ho.
Reprenent el tema sobre la censura en la publicitat, que hem comentat en les teves últimes classes, buscant informació en la web, he trobat una publicitat que va ser censurada a Regne Unit el novembre passat per considerar-la “seriosament ofensiva”.
Es tracta de la publicitat del perfum “OH LOLA!” del dissenyador Marc Jacobs ,que protagonitza l'actriu nord-americana Dakota Fannig, en la qual la hi pot observar amb un vestit curt i l'ampolla de perfum entre les seves cames. Si bé l'actriu té 17 anys, aparenta tenir menys de 16, per la qual cosa l'òrgan regulador a Anglaterra, The advertising Standards Autority (ASA), la va prohibir afirmant que ha rebut reclams, i creu que la foto “sexualitza la imatge d'una nena, la postura de Dakota és provocativa i atreu l'atenció als seus genitals”. Per descomptat que el dissenyador Jacobs ha manifestat el seu descontentament sobre la decisió presa pel ROSTEIX ja que creu que Dakota va fer una campanya molt bona i que ella no hagués acceptat el projecte si hagués pensat que anava a ser qüestionat.
(en aquest link podràs veure les fotos de la publicitat : http://www.ellahoy.es/belleza/articulo/dakota-fanning-censuran-su... )
Crec que el tema de la censura és molt discutible ja que no totes les persones tenen les mateixes opinions sobre aquest tema. Però en el meu cas, jo crec que la publicitat no hauria de ser censurada simplement per les percepcions d'algunes persones, i molt menys, com és aquest cas, si la persona que forma part de la mateixa és major d'edat. Les empreses que fan publicitat dels seus productes haurien d'estar més protegides i no haurien de sofrir els perjudicis econòmics que els provoca el treure la seva publicitat del mercat després d'haver invertit milers de dòlars en ella. Però lamentablement hi ha coses que no es poden controlar i una d'elles és la percepció que té el client o receptor de la publicitat.
Com ja hem parlat en les classes en les quals vas explicar les lleis del Màrqueting, la percepció és la realitat, i això, en tots els aspectes de la vida és el que es pren en compte a l'hora d'opinar sobre alguna cosa o fet determinat. En el cas de la publicitat la percepció de les persones pot perjudicar molt a les empreses. Per aquest motiu crec que nosaltres com a futurs tècnics en Màrqueting i Gestió comercial tindrem un treball molt dur, però al mateix temps interessant i motivador ja que haurem de tractar d'entrar en la ment del nostre futurs clients tractant de descobrir quins són les seves necessitats i trobar la forma més atractiva d'entrar a les seves vides a través dels nostres productes i que percebin a través del nostre màrqueting el mateix que volem transmetre'ls.
Hola,
M’agradaria exposar-vos una forma de fer màrqueting, que s’allunya de les convencionals que estem tant acostumats. Ja que estem exposats a rebre missatges publicitaris, amb bombardejos a qualsevol hora del dia, he trobat interesant, explicar una mica en que consisteix aquest mètode diferenciador de la resta i que cada cop mes visible.
Parlaré del màrqueting de guerrilla. Una estratègia que permet a les companyies aconseguir la màxima resposta del consumidor amb una inversió minúscula en màrqueting. Apte per als que tenen bones idees, creativitat i no necessiten d'alts pressupostos per dur-les a terme. És aconseguir les metes convencionals de màrqueting mitjançant mètodes no convencionals el Màrqueting de Guerrilla busca atreure l'atenció dels consumidors en el medi urbà per tal de generar "soroll" a través del "boca a boca". En molts casos, utilitza el mobiliari de les ciutats per aconseguir un efecte de sorpresa i cridar l'atenció. Aquest tipus d'estratègies requereixen de certes idees bàsiques per al seu funcionament, com ara: dirigir-se a tots els sentits de la nostra audiència, ajustar-se al concepte de comunicació de l'empresa, i desenvolupar-se amb extrema proximitat al client, és a dir, que es basi en hàbits i costums del públic objectiu per atrapar en la seva vida quotidiana.
S’anomena màrqueting de guerrilla, ja que es una arma, que enlloc de causar un dany físic, s’utilitza per generar una idea en la ment del consumidor, de forma directa i explosiva, i si es causa algun dany, segur que serà per la competència.
Al informar-me una mica d’aquest tema, que portava dies rondant-me pel cap, e observat varies campanyes que m’han ajudat a entendre en que consistia, al veuran unes quantes, he descobert que es un mètode bastant interesant, amb un missatge molt directe i que ataca en un moment que el consumidor no s’espera, potenciant més el seu impacte.
Penjo un link d’una campanya que ma semblat estupenda per mostrar-vos en que consisteix i que representa.
Es una campanya de Jägermeister que es va fer a Mèxic.
http://www.youtube.com/watch?v=IchxIa1wdrk&feature=player_embedde...
Espero que us agradi.
Moltes Gràcies.
Joan Campos
Hola Lluís, com el altra dia vam a estar parlant de botiges gourmet i de més em va despertar l'apetit i vaig començar a pensar en totes les coses que rodejant aquest mon.
A tothom ens agrada menjar, de fet és un del majors plaers que existeixen. En torn a aquest placer hi han hagut cultures i tradicions per tothom, actualment amb la globalització tenim tot molt barrejat, tal es el cas que podem trobar un dia a casa que sopem menjar mexicà, Italià etc.. Ara podem gaudir de qualsevol producte provenien de qualsevol lloc del mon.
Per aquesta raó, i al veure la possibilitat econòmica de negoci que hi havia s'han creat els establiments amb venda de productes gourmet, els quals s'especialitzen en productes selectes portats de tot el mon, són productes fets de manera tradicional amb la millor qualitat, per als paladars mes exigents.
A Barcelona podem trobar trobar tot tipus de botiges gourmet, els hi ha especialitzades en productes per països, per producte o de les dues com per exemple si us agrada'n els pastissos francesos hi ha una botiga a la rambla Catalunya que els venen, de la mateixa forma les hi ha de xocolata de menjar italià etc..
En aquests tipus d'establiments la publicitat es molt important i crec que la mateixa publicitat són els mateixos productes que venen, a major exclusivitat i artesania dels seus productes mes prestigi tenen i per tant mes clients atrauen.
Per aquests establiments el boca a boca es molt important ja que fan que nous clients comprin a la seva botiga a més a més ens fidelitzen i ens enganxen amb els seus productes. :)
Els productes estan associats a un tàrget determinat, per tant quan una persona compra un producte s’associa amb el grup o la resta de consumidors que també el compren. Això es qüestió de percepcions, i aquestes depenen de la gent.
Es per això que les empreses de màrqueting i publicitat s’han de plantejar quines percepcions tenen els consumidors d’un producte determinat i a que l’associen.
Per que dic això; fins ara Mercedes es una marca que s’ha associat amb un cotxe familiar, de grans dimensions.
Com ja s’ha comentat a classe, es molt difícil canviar les percepcions de les persones un cop ja s’han creat una idea determinada.
Es per això que Mercedes, com haureu pogut comprovar, des de fa uns mesos ha empleat la publicitat per canviar la percepció de la marca de forma indirecta a través d’una gran quantitat d’espots publicitaris.
Cada anunci et planteja una conversació entre dues persones, una de les quals parla del Mercedes, l’altra l’associa amb la percepció habitual i la primera, li contesta donant a entendre que aquest cop el Mercedes no és com el de sempre.
Us deixo el link del últim que han emès on es veu ben clar la diferenciació entre la concepció del Mercedes.
http://www.youtube.com/watch?v=iI7veOA_i28
El més destacat es que no en fa una comparació amb la nova percepció, sinó que tots aquests anuncis acaben amb la web www.algoestapasandoenmercedes.com . Deixant així que l’espectador pugui veure el seu nou cotxe a la web i en tregui les seves pròpies conclusions.
Canviant de tema, vull mencionar una noticia que he sentit avui.
Fins ara , sempre que a les noticies parlaven de la part econòmica amb el seu llenguatge tan tècnic, no li prestava la suficient atenció donat que no entenia res del que deien i per tant no m’interessava.
Avui al arribar a casa he obert la tele i estaven donant justament la part d’economia. En lloc de canviar de canal com faig habitualment m’he quedat aveure de que parlaven, i mirar que entenia després d’haver donat el tema d’economia a classe.
Per casualitat el telenotícies estava dient literalment: “... Hoy la prima de riesgo de España ha llegado a los 500 puntos i el interés de la deuda está al 7 %, más alto que nunca, estamos para el rescate, incluso con parámetrosmás altos de los que teníanGrecia i ... cuando se les rescataron, ... este interés es uno de los más altos des de la creación del Euro.”
Això m’ha fet plantejar dues coses:
He entès el que han dit perfectament: la teoria d’economia serveix i més en temps de crisis
Econòmicament estem MOLT MALAMENT! (Avui la conjuntura econòmica és molt negativa)
Esperem que això canviï.
A continuació faré un comentari sobre l’anunci nou de Hyundai. Aquest és l’enllaç per que el pugueu veure.
http://www.youtube.com/watch?v=7WiFx116xuw
Vaig veure aquest anunci l’altre dia per la televisió i em va cridar moltíssim l’atenció. És un anunci dirigit a aquelles persones que no tenien previst tenir fills i els tindran en un període curt. A més es una manera d’obsequiar als clients fidels a la marca Hyundai ja que canvien un model més petit per un més gran.
Crec que això fa que Hyundai transmeti confiança cap als clients i fa que la gent vulgui provar la marca ja que mostra un interès més gran intentant adaptar-se a les vides dels clients.
Tal i com es pot llegir a les lletres petites indica que es poden canviar varis models Hyundai, no només un lo qual fa que s’adapti encara millor al seu client.
Per tant està atenent a la necessitat del consumidor d’obtenir un cotxe més gran canviant-lo pel model que té sense costos.
Per tant fa que encara que hi hagi molta crisis en aquest moment,la gent que estigui produint canvis en la seva vida pugui adquirir un nou producte més adequat a les seves necessitats sense la necessitat de pagar res obtenint una bona qualitat de la marca que està utilitzant.
Per tant, segons l’anàlisi DAFO que vam donar l’altre dia a classe:
Els punts forts són que ja és una marca coneguda i que els clients que segurament voldran adquirir el producte ja són clients de Hyundai.
Les amenaces seria la crisi que està patint el país en aquest moment.
La Oportunitat que els interessos estan baixant i això pot augmentar les vendes de persones que no tenen cap Hyundai per canviar pel més gran però que veu com l’empresa es preocupa pels seus clients i els costos de la tramitació que indica a les lletres petites també es podria fer amb més tranquil•litat gràcies als baixos interessos.
El punt feble crec que seria el fet que només serà aplicable durant un temps i això pot deixar fora de l’oferta molta gent.
El màrqueting estratègic seria el Target, el públic que tindrà fills en els pròxims 24 mesos màxim.
El màrqueting operatiu seria el fet de canviar un cotxe pel l’altre.
Hola companys/es, avui parlaré d'un ingredient del marketing: la comunicació. Hi han moltes maneres de comunicar-se, però en l'era digital i tecnològica que estem vivint, ens comuniquem més mitjançant internet, sigui via correu, xarxes socials, missatgeries instantànies... Ara bé, quelcom dia, algú de nosaltres serà cap i m'agradaria fer unes reflexions alhora de comunicar-se amb els empleats. Penseu que l'e-mail està substituint les conversacions al treball?? Doncs si. I a més és un risc, degut a que el xat, l'e-mail han anat substituint la comunicació oral, el cara cara, per les relacions més artificials i supèrflues que comporten una dinàmica laboral amb falta d'entusiasme. A vegades les relacions escrites poden arribar a complicar-nos la vida, a sorgir conflictes on no hi han, perquè al no veure la cara, ja sigui un treballador, la parella, o fins i tot un amic, per exemple, pot exagerar la notícia, la brega o demanar perdó, però en general no és una bona opció. Per tant, un cap amb un bon sentit de lideratge, és aquell que s'aixeca de la cadira i transmet amb la veu els problemes, els sentiments sense més prejudicis ni dilatacions. Segons un llibre anomenat “Talking Manager” de Álvaro González Alorda diu que: "La qualitat del lideratge depèn de la qualitat de les conversacions". I a més és una molt bona idea, perquè cadascú que interactua amb aquesta conversació pot aportar alguna cosa més sobre el problema o solucions a debatre. Així quina classe de cap voldrieu ser: Els caps esquivis, que eviten el cara a cara i disparen e-mails; el conversador, que coneix i té tracte afable amb els treballadors; o el contrari del primer, que pretén influir, ho vol saber tot i genera angoixa per la pressió positiva?? Refelexioneu, i sigui quin sigui, penseu com no us agradaria que fos el vostre cap.
Bona nit Lluis,
en referència a la classe d'avui volia explicar una experiència que m'ha vingut al cap quan estaves explicant el tema de la coordinació de màrqueting.
Fa uns 4 anys, l'empresa on treballo, l'oficina central de la qual resideix a Madrid, hem va enviar un paquet a casa meva que no arribava mai. Per a solucionar aquest problema vaig haver de trucar a l'empresa de transports que s’encarrega de fer aquest servei, Seur. El desenvolupament de la trucada va ser el següent: primer, hem va despenjar el telèfon una teleoperadora, que després d'exposar-li el meu problema, hem va passar la trucada al departament d'enviaments; el segon pas, va ser tornar-li a explicar el meu problema al teleoperador d'aquest departament que hem va atendre, i aquest hem va dir que a ell li constava que el paquet ja havia sortit del magatzem de Seur i, que per tant, la única solució que hi havia, era que hem donés el telèfon del repartidor de la zona de destí del paquet, i que jo mateixa li preguntés que havia passat amb el paquet, que hem facilitaven les dades d'aquest enviament; el tercer pas, va ser trucar al repartidor, tornar-li a explicar el meu problema, i després de que hem digués que havia deixat el paquet a una altre casa del costat perquè a la casa on l'havia de deixar no hi havia ningú, vaig desistir de trobar-lo.
Just fa 2 dies, vaig haver d'enviar jo un paquet a la oficina central de l'empresa on treballo, que encara encarrega el servei dels enviaments a Seur, i per tant, jo també ho havia de fer. A les poques hores de deixar el paquet on l'havien d'agafar per endur-se'l, vaig trucar a Seur per a confirmar que no hi havia hagut cap problema amb l'enviament, donat que jo havia contractat un servei urgent. El procés de trucada aquest cop va ser el següent: la primera teleoperadora que hem va atendre la trucada, i a la que li vaig exposar els meus dubtes, amb una petita espera d'un minut aproximadament, hem va verificar que el repartidor ja havia agafat el paquet del lloc d'origen, i que estava de camí al seu destí sense cap incidència. El paquet va arribar al destí sense problema.
Es evident que aquesta empresa de transports, entre d'altres coses, per fi i per sort, a incorporat la coordinació de màrqueting.
Hola a tots! M’agradaria compartir amb vosaltres la meva experiència en un treball de comercial que vaig fer fa uns anys i que el llibre “4 retos para un líder” de stein kapso que hem llegit fa poc m’ha fet recordar.
La venda era porta per porta i els primers dies de treball consistien en una formació. Havia d’aprendre el producte, practicàvem la venda entre companys i acompanyava a altres comercials més avançats en les seves vendes per veure com es desenvolupaven.
Quan vaig acabar la formació, cada matí abans de començar la jornada laboral, dedicàvem una hora o més a practicar la tècnica de venda del producte i fèiem una reunió on comentàvem el dia anterior i les nostres experiències. En questes reunions el cap de vendes o “líder” ens donava motivació per començar el dia, ens reconeixien les vendes que havíem tingut, i ens orientaven amb els objectius que esperàvem obtenir aquell dia.
Tot i que els que ja hem coneixeu podeu comprovar que sóc una persona molt tímida i segurament mai m’haguéssiu vist en un treball com aquest, desprès de les reunions sortia amb les ganes i motivació suficient per poder vendre.
El cap de vendes feia les vendes a traves de nosaltres donant-nos la formació, la motivació i la orientació dels nostres objectius. Amb tot això vull remarcar, encara que ja ho hem vist en el llibre, la importància d’un bon líder amb un exemple basat en la meva experiència.
Avui he anat sobre les tres de la tarda a l'Hipermercat Carrefour, m'he fixat que no hi havia gairebé ningú, ni a les caixes ni als passadissos, i sento la música, una música melòdica, lenta, relaxant, i m'he enrecordat!!! Estratègies per manipular als consumidors, amb la música lenta, melòdica, se'ns treuen les presses, ens entretenim més i he començat, sense adonar-me, a posar en pràctica el que he après en aquests dies; on està la llet?, on el pa?, per descomptat que no estava al principi del meu recorregut per l'hipermercat, llavors m'he posat a buscar, i pel camí em trobava productes amb preus com ara 5,99€ amb l’objectiu que et quedis amb que et costa 5 € quan en realitat són 6€, capçaleres amb cartells grans d'ofertes, i comparant amb el mateix producte, mateixa marca, diferent format, i sortia més barat el que no estava en oferta, en les prestatgeries els productes econòmics a baix o a dalt, al mig els cars, els que els interessa vendre, o els que suposo han de guanyar més, etiquetes atractives, ofertes per tots llocs, i quina casualitat que un producte que un altre dia vaig comprar, avui amb el seu rètol groc i vermell d'oferta estava més car. Realment si el consumidor és conscient de totes aquestes estratègies per vendre'ns el que ells volen, no se sent ofès?, no se sent manipulat? Fins hi tot estafat?, perquè a més ho reconeixem, que anem a comprar amb la llista de la compra per no caure en aquestes “trampes” i sortim amb més productes dels que voliem i necessitàvem i que no teniem inclosos en la llista i que segurament els hem comprat com a conseqüència d'aquestes estratègies de màrqueting, però malgrat tot, tornem, una vegada i una altra a seguir les pautes que com a compradors tenim i que els hipermercats coneixen.
No és crítica destructiva, tot el contrari, és increïble tot el que es pot arribar a fer per aconseguir uns objectius de venda.
Hola a tots! Lluís, m’he animat a fer aquest comentari per una frase que has dit varies vegades a classe que és: Mai tindràs una segona oportunitat per a causar un bona primera impressió. A mi, em sembla molt encertada i lògica, però que moltes vegades oblidem. Constantment estem coneixent gent nova, i causar una bona primera impressió es molt important. Ara que, si no pots, sempre podràs intentar arreglar “l’assumpte” amb el pas del temps. Això si, sempre ho podràs arreglar si la primera impressió és de persona a persona.
Si parlem de una marca, això no seria gens fàcil, ja que el consumidor sempre es queda amb la primera imatge que veu. Per això una empresa ha de procurar sempre que els seus comercials tinguin una bona imatge, una bona formació, un bon caràcter... Perquè aquella persona representa a la empresa, i si el client pensa que el comercial no és seriós, immediatament pensarà que la empresa tampoc ho és.
Un bon exemple de que causar una bona impressió es molt important, és la campanya publicitària que va fer Ameriquest Mortgage Company, una empresa americana d’hipoteques. El seu eslògan és: No jutgis massa aviat, nosaltres no ho farem. M’ha cridat la atenció, perquè és justament un vídeo que explica a la perfecció aquesta frase. En total són cinc anuncis, però en tots hi ha un element comú, una situació en que els personatges podrien dir el mític “Això no es el que sembla”. Explica la frase amb situacions comprometedores i amb una clau d’humor molt bona. Recomano veure’l perquè realment son anuncis graciosos i que capten amb perfecció aquesta idea.
Anunci Ameriquest Mortgage Company:
http://www.youtube.com/watch?v=B9O_kkwFvyo
Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):
Laura dijo
Hola Lluis! Tot i que em fa una mica de respecte ser la primera, vull col·laborar a fer d’aquest ‘blog’ una petita àgora i que al final del curs tingui bons comentaris i que pugui ser útil en casos puntuals.
Nois/es! Vull compartir amb vosaltres una lectura que pot ser que us interessi; Informativa, divertida i gens avorrida!
Va ser un regal d’aniversari que, sincerament, no me’l esperava i va sorprendre’m gratament i, tant el títol (que ja ho diu tot) com la portada m’hi van interessar. Es probable que aquest tema no agradi a tothom i estigui adreçat a un públic que li agrada la publicitat i les noves tendències, però el que és segur és que no us deixarà pas indiferents:
Una Coolhunter en NY de Gemma Requena.
Narra en primera persona l’estada de l’autora – Antiga estudiant de la universitat privada Blanquerna i actual nethunter reconeguda- a Nova York, aquesta estància la defineix en tres motors: Motor humà, motor de consum i motor mediambiental
Redacta les seves experiències i aventures en molts punts (reconeguts o no) de la gran ciutat. A més a més agrega un “Manual de supervivència a NY” com una espècie de farmaciola d’emergència.
Espero que us agradi i si voleu me’l podeu demanar.
PS: També volia introduir-os en el llibre Vermell de la publicitat del publicista Lluis Bassat, però mirant el ‘blog’ m’he trobat amb una ex-alumna que en parla del tema (Paula Florido) link aquí - http://lgascon.lacoctelera.net/post/2010/09/07/curs-2010-2011#c54...
• L'Àgora fou la plaça pública de les ciutats estat gregues. N'era el centre cultural, comercial i polític
• Coolhunter: Estudia tot tipus de tendència realitzant un treball de camp en el terreny natural (en el llibre es la ciutat de NY)
• Nethunter: Professional que estudia les tendències però es desenvolupa en un terreny virtual.
Portada llibre: http://ablibros.com/libros/75562247-3910-thickbox/UNA-COOLHUNTER-...
Pàgina que pot ser que us interessi: http://nethunting.wordpress.com/
21 Septiembre 2011 | 08:58 PM