Maria Sarrà dijo

Hola!

En les últimes classes, hem treballat la psicologia del consumidor, i m’ha despertat molt la curiositat S. Freud. Un home amb idees molt modernes per a la època en que vivia.

Freud estableix que la personalitat d'un individu es va conformant al llarg de la seva vida, des que és lactant fins que arriba a ser adult. Aquesta personalitat es desenvolupa en tres nivells:

L’Allò: Àrea del subconscient. És on es generen els impulsos i motivacions més potents.

El Jo: Àrea del conscient. És on es generen les accions de l'individu com a resposta als impulsos i motius del subconscient.

El Superjo : Tracta de dirigir els impulsos del subconscient cap a comportaments socialment admesos.

La superposició d'aquestes tres àrees de la personalitat explica el comportament humà. El model de Freud posa de manifest que els compradors no només estan influenciats per variables econòmiques, sinó també pels aspectes simbòlics del producte.

Salutacions,

Maria sarrà (2n AFI)

3 Mayo 2011 | 08:37 PM

Jose de la Rosa dijo

Durant la setmana passada vam estar parlant de la formació del jo, però realment el més important és tenir en compte com ens veuen els altres i com els veiem nosaltres. Aquest és un tema molt important, ja que dependrà molt la primera impressió que té la gent de nosaltres, des del meu punt de vista personal, moltes vegades jutgem sense conèixer a la gent i això no està bé. Jo, per exemple, tinc tatuatges i pierciengs i per això no he de ser menys que altra persona que no els tingui. Des de sempre la primera impressió que té la gent de la meva no és molt bona, però quan em coneixen s'adonen que la primera impressió que van tenir no té a veure gens amb la realitat. L'ésser humà és així, vam jutjar a la gent sense conèixer, i, per molt que neguem està situació, és la qual sempre ocorre,, per això, mai hi ha una segona oportunitat per a donar una bona primera impressió, per molt que intentem canviar la primera impressió, seria molt difícil que la gent canviés aquesta impressió. Hem de ser més conscients a l'hora de jutjar a la gent, ja que igual que no ens agrada que ens jutgin, nosaltres hem de fer el mateix, no jutjar a la gent.

8 Mayo 2011 | 08:14 PM

Jose de la Rosa dijo

El mix de comunicació, un tema bastant important i molt necessari en les nostres vides. un punt important és la publicitat, però hi ha grans empreses, com Mercadona, en la qual actualment treball, té unes grans vendes i un gran nombre de seguidors sense necessitat d'utilitzar grans despeses en publicitat. La seva base de l'èxit s'hagi en el bon tracte de confiança que té amb els seus clients. Prefereixen utilitzar els diners de fullets a fer reunions, i utilitzar les relacions públiques, és a dir, persones que es dediquen a fer reunions amb clients i futurs clients i així explicar-los el funcionament, millores, canvis i altres coses que influïxen a l'empresa.Altre punt important és les reunions que fan en la secció de perfumería perquè les clientes comprovin per si mateixes la gran qualitat dels productes. En ocasions veiem en televisió o en premsa grans campanyes publicitàries, les quals gaudeixen dels millors mitjàns per a poder realitzar-les, i les campanyes dels quals són el més desitjat per empreses publicitàries, i les quals aporten una gran quantitat de diners a publicistes. Anuncis, promocions, trucadas telefòniques, agents comercials..... realment són necessaris perquè un producte o empresa pugui ser líder? Amb tot això, vull dir que no cal gastar-se milions en publicitat, que hi ha formes diferents d'arribar al target , i la veritat, Mercadona, és un clar exemple d'una empresa que pot ser líder en el seu sector sense necessitat de tanta publicitat.

8 Mayo 2011 | 08:57 PM

xenia dijo

Bon dia Lluís, la veritat que després d’ estudiar la psicologia de Freu i les seves teories de la psicoanàlisi i de l’ interaccionisme simbòlic; cada cop entenc molt més el comportament humà i també moltes altres coses com per exemple, els anuncis publicitaris. Abans d’ estudiar tot això, la veritat és que em semblava absurd i no entenia de cap manera com per exemple en un anunci de mobles, en el producte que s’ anunciava, apareixien moltes escenes d’ amor o de sexualitat. Em semblava absurd i tonto, la veritat que no ho entenia; però després d’ estudiar que tot això ho fan els publicistes a propòsit per augmentar els impulsos de l’ allò i disminuir les repressions del Super jo, ara si que puc dir que li trobo un sentit més clar tot i que no ho comparteixi molt perquè segons la meva manera de ser, un anunci no m’ arriba si porta aquestes escenes i preferiria un anunci més senzill i normal.

16 Mayo 2011 | 10:21 AM

Sara Quesada Vilanova dijo

Hola Lluis
Estic totalment d’acord amb el Jose. La primera impressió es molt important, ja que després, intentar que canviar d’idea és molt difícil, a no ser que et coneguin més després, i no tothom està disposat a conèixer a tothom. A mi també m’ha passat, que sense coneixem de res, algú podia pensar coses que no eren, i posteriorment, després d’estar una bona estona amb mi, ja havien canviat aquesta impressió. Però a l’hora d’anar a una entrevista de treball, és molt important donar una primera bona impressió, perquè en aquest cas, no tindrem una segona oportunitat.

També m’agrada’t molt el petit tros de la pel·lícula que vam veure a classe, hi havia una part on una noia estava cega, i amb el somnis, va aconseguir veure, només fent preguntes del que havia passat aquella nit que li va provocar la ceguera, i es que tot el que aquella noia pensava no era veritat, sinó que al final va veure el que va passar, i va recuperar la vista. La veritat va ser una activitat molt interessant.
Moltes gracies.

16 Mayo 2011 | 10:28 PM

Marina Buedo dijo

Bona tarda Lluís!

A continuació farè un resum del psicoanàlisi i l'estructura psíquica de la personalitat, en el qual, Sigmund Freud descobreix l’inconscient.

El psicoanàlisi és una teràpia amb la qual Freud intenta curar els malalts.
Encara que només serveix per la neurosi, però no per la psicosi.

Breuer, un reconegut psiquiatra utilitza la hipnosi, però se’n adonen que quan hipnotitza a una persona deixa de tenir el símptoma i quan deixen d’estar hipnotitzats tornen a tenir el símptoma. Freud comença a pensar que a la ment hi ha alguna cosa que no dominem.

Els traumes psicològics, que és un trauma que no es pot recordar, son tractats per mitjà de l’associació lliure d’idees, que consisteix a parlar i respondre les preguntes que els hi formulava Freud. Per a ell, els somnis són realització de desitjos inconscients.

Trobem dos tipus de somnis, el latent, que és el significat real, i el manifest, que és el contingut del somni.

El model explicatiu de l’estructura psíquica ens explica com funciona la ment.
A l’estructura psíquica de la personalitat, trobem l’allò, que no el dominem, són els impulsos, Eros i Thanatos, els dos instints bàsics, no hi ha normes ètiques ni estètiques i és el principi del plaer. El Superjò és la consciència moral, el que he de fer i el que no he de fer, les normes socials, la repressió de l’allò; i per últim, el Jo, el conscient, la connexió dels impulsos amb la realitat, canalitza els impulsos de l’allò sota les normes del superjò.

20 Mayo 2011 | 08:26 PM

Eliana Kimanyen dijo

Hola Lluis

El que entenc sobre psicologia del consumidor és que les campanyes publicitàries estan compostes de paquets d'activitats d'alt cost, relacionades amb la presentació del producte en tots els mitjans de difusió per un període determinat, despesa que els productors estan disposats a arriscar quan ho consideren una bona inversió. Aquestes empreses s'encarreguen de la promoció de tot tipus de coses i de persones, incloent cantants, actors, etc., sempre que estiguin disposats a complir amb els requisits que siguin necessaris per arribar a ser coneguts per la major quantitat de públic. Tot el nou apareix com avantatjós en algun aspecte i la necessitat dels consumidors de tenir-lo és un impuls irrefrenable que els experts coneixen molt bé.
La competència no descansa i contínuament apareixen noves marques amb preus més avantatjosos que disminueix la demanda dels productes coneguts, els quals han de mantenir la publicitat per no perdre els seus habituals consumidors.
Els recursos psicològics que s'utilitzen en publicitat aprofiten les modes, l'actual tendència de la gent cap al saludable, el rebuig creixent del públic cap als productes amb moltes calories, el canvi de les estacions, l'afany de la majoria per mantenir-se joves, i qualsevol altre element que sorgeixi en l'escenari social que creï una necessitat i perquè tot s'orienta a enviar missatges psicològics subliminals per manipular i atreure els consumidors.

24 Mayo 2011 | 02:09 AM

Paula Florido dijo

Bona tarda companys!

A continuació faré un breu resum de l’explicació que ens vas donar a classe sobre la relació que hi ha entre la psicoanàlisi i el màrqueting.
Podem dir, que els individus, la gent, les persones, una de les coses que busquen o a la que intenten arribar, és a ser feliç. Però, que entenem per felicitat? Segons Sigmund Freud, la felicitat és experimentar plaer i que hi hagi absència de dolor tant físic com psíquic. Tot i això, Freud diu que la felicitat no existeix, es un objectiu, una meta a la que no es pot arribar de forma plena, per aquest motiu, al no poder arribar de forma plena a aquest objectiu, l’individu es conforma amb fugir del patiment. Com fugen del patiment? Fugen del patiment buscant el plaer mitjançant distraccions poderoses, que són aquelles que et fan oblidar la felicitat però t’omplen (sexualitat, amor, poder, fins socials) o mitjançant satisfaccions substitutòries (diversió o el consum).

Gràcies,

Paula Florido
Gestió Comercial i Màrqueting Matí

24 Mayo 2011 | 09:21 PM

Andrea PG dijo

Hola Lluís,

arrel del llibre “Les trampes del desig” de Dan Ariely he conegut el que s’anomena neuroeconomia.
Sembla curiós les portes que t’obre un llibre i al de coneixements que t’aporta. Tot va començar quan a l’acadèmia d’anglès ens van fer improvisar una petita exposició oral sobre un tema que ens semblés interessant. Aprofitant l’exposició que dies abans havia fet a classe sobre un dels temes del llibre ja esmentat. Vaig fer cinc cèntims del que recordava de l’autor i de la temàtica del llibre, posant èmfasi en la part que jo vaig exposar a classe.
Arrel d’aquí una companya va dir-me que treballa com a psicòloga i que es dedica a la investigació i la recerca. Va introduir-me el tema de la neuropsicologia, el qual em sembla molt interessant i que de fet i ha qüestions generals que ja les hem vista classe, però tot i així m’agradaria compartir aquest concepte. La neuroeconomia es defineix com la combinació de la neurociencia, l’economia i la psicologia i el que pretén es estudiar el procés d’elecció dels individus. Analitza el paper del cervell quan els individus avaluen decisions i categoritzen els riscos i les recompenses d’una elecció així com la forma en que interactuen entre si. De fet l’economia estudia les eleccions i decisions de les empreses i dels individus i la neuroeconomia està centrada en les eleccions personals en els canvis mentals que són les decisions.
Des de la besant del màrqueting em sembla molt interessant ja que sabent que és el que determina un canvi de decisió, en quin moment i de quina manera es pot ajustar més l’AIDA.

Adjunto un link amb un petit video que he trobat i que em sembla del tot adient:
http://www.dailymotion.com/video/xbo1z7_la-neuroeconomia_school

25 Mayo 2011 | 12:45 AM

Andrea PG dijo

Hola Lluís,
Durant el temari d’aquest trimestre he trobat molt interessant tant la part de psicologia del consumidor com la classe que vam dedicar a comentar els anuncis.
Així que he buscat el vídeo d’un anunci que personalment m’agrada i l’he analitzat.
Link: http://www.youtube.com/watch?v=31TAsIO1xnM
Aquest anunci és d’una prestigiosa casa de cotxes Mercedes.
Ens mostra lo complex que s’ha tornat el món i et presenta diverses situacions que et fan reflexionar per finalment dir-te que hi h eleccions que encara són fàcils i és quan apareix per escrit la marca. Em sembla un anunci curiós pel fet que no insisteixen en la marca de manera pesada durant els 28 segons que dura, de fet només apareix al final i és que no és fins arribat el final que saps que t’anuncia un cotxe. És un anunci que m’agrada bastant però com vam veure en el video-reportatge que ens vas passar d’en Lluís Bassat no és un bon anunci ja que desprès d’haver-lo vist mil vegades encara he tingut dificultats per trobar el vídeo per Internet ja que no recordava la marca. D’altra banda trobo que la música acompanya molt bé l’anunci, el qual no té colors cridaners, que atreguin l’ull.
L’eslògan és “suerte que aun hay decisiones que se toman solas”, apel•lant així a la simplicitat. Crec que per fer aquest anunci han pensat en persones que tot el dia han de prendre decisions important, que estan cansats i és una manera de dir: aquí estem nosaltres, no cal que busquis res més, i és que el target queda ben definit, persones que com ja he dit prenen moltes decisions, de nivell alt així que suposaré alts executius i directors d’empreses i de departament. Personalment crec que aporta comoditat, simplicitat i seguretat.

25 Mayo 2011 | 01:21 AM