Francesc F. dijo

Hola Lluis.
No voldria repetir-me, però m’agradaria parlar un altre cop sobre videoconsoles, ja que està relacionat amb la meva feina i crec que es un bon exemple sobre el que vas parlar l’altre dia a classe del terme “dumping”.
Aquest, molt resumit és: vendre un producte per sota del cost de fabricació o benefici.
Ara fa tres anys, quan va sortir la videoconsola “Playstation 3”, aquesta es venia per sota del que en principi els hi costava a Sony fabricar-la, ja que segons ells, fabricar-la els hi sortia més car del que desprès la venien al mercat. Pel que he anat llegint, se que aquesta pràctica és bastant habitual a Sony, ja que si la consola fos tan cara com els hi costa no la compraria quasi bé ningú, en canvi posant-la a un preu “raonable” incentivaria la venta. Desprès aconseguirien els beneficis, a través del jocs venuts, o continguts online. Posteriorment, amb el llarg dels anys recuperarien l’ inversió rebaixant el preu i conseqüentment augmentant les ventes.

Et deixo uns enllaços on pots corroborar la informació.
http://navegante2.elmundo.es/navegante/2006/02/21/gadgetoblog/114...

http://www.vidaextra.com/ps3/fabricar-una-playstation-3-cuesta-84...

http://www.gamepro.com/article/news/52068/sony-spends-900-for-eve...

18 Marzo 2011 | 12:43 AM

Marina Buedo dijo

Bona tarda Lluís! Vull comentar uns exemples de les estratègies de preus per llençar un producte nou al mercat, l’estratègia del descremat i de preus baixos.
Com a exemple de preu descremat vull posar el de Playstation 2, quan va sortir al mercat, per un preu desorbitat, que pocs l’ha podien comprar. Era un producte innovador, la seva introducció es va fer a un preu elevat, per satisfer el segment que es volia diferenciar. Més tard, s’ha anat baixant els preus, i ara, quan s’ha llançat al mercat la Playstation 3 és quan moltes persones es podrien comprar la segona.

La demanda és poc elàstica, ja que el preu no és un problema perquè el compraran igualment. La motivació es basa en aspectes subjectius, com la diferenciació dels demès o l’acceptació dintre d’un grup.
El mercat es pot segmentar, com diferències de poder adquisitiu o característiques socioeconòmiques.

Aquest tipus de públic és molt sensible a la publicitat, ja que en aquesta es destaca la innovació del producte. Transmet el missatge de pertànyer a segments alts o diferenciats.

De preus baixos vull posar l’exemple de la botiga anglesa Primark, un establiment on la seva estratègia de preus és introduir tots els seus productes als preus més reduïts possibles, com sabatilles a 3€ o bosses a 6 €.
Aquests articles no són cap novetat al mercat ni es tracten de productes elitistes o que marquin la diferència. Realment, tracten de diferenciar-se però amb un altre aspecte mot diferent
El seu públic objectiu és sensible al preu, per lo que, si els pugessin, els clients deixarien de comprar aquests articles, ja que la seva diferència competitiva deixaria d’existir.

Donen importància al període de rebaixes, ja que disminueixen encara més el preu, en canvi, no inverteixen en publicitat.
El marge de benefici serà segurament molt reduït, però amb la gran quantitat de vendes, recuperan la inversió.

21 Marzo 2011 | 02:53 PM

lgascon dijo

Gràcies Francesc pel teu comentari i a més perquè el fas des de la teva experiència en el sector. De tota manera, dubto que Sony practiqui el que has anomenat "dumping" i més aviat dedueixo del teu comentari que es deu tractar del llançament del producte a uns preus que al principi no permeten cobrir el punt mort d'explotació, amb la idea que el creixement de les vendes permetrà beneficis futurs.

Molt interessant perquè ens fas reflexionar sobre el tema.

23 Marzo 2011 | 08:44 AM

lgascon dijo

Molt bé Marina!!! per la teva anàlisi de dos productes amb estratègies d'introducció oposades, el descremat i el preu baix. El teu comentari és excel·lent i estic segur que serà molt útil a tots els que el llegeixin per veure amb claretat la diferència i les condicions de cadascuna de les estratègies.

23 Marzo 2011 | 08:49 AM

Ana Valdueza dijo

Bona nit Lluis!!
La majoria de les persones troba que el preu és un factor important en la compra d’un producte. També s’ha de dir, que molta gent veu que si un producte és car és perquè té una bona qualitat, és d’una marca de prestigi amb un disseny especial. En canvi, si un producte té un preu baix és perquè la qualitat no és molt bona i no és una marca tan coneguda i amb tant de prestigi.
Per tant, les empreses han de fer estudis per veure quin preu pot tenir el seu producte, i per fer això han de saber a quin públic va dirigit, i com és el posicionament del producte en el mercat.
També, les empreses han de tenir clar quin tipus de producte és el que volen vendre, si un descremat o directament a preus baixos. Si és un descremat, primer sortiria al mercat amb un preu elevat i a mesura que passi el temps el preu aniria disminuint perquè tot tipus de clients el puguin comprar. Si el producte surt al mercat amb un preu baix, no englobaria tot tipus de clienta, ja que els més rics segurament no es fixarien en aquest producte.
Per això, una empresa ha d’estudiar amb profunditat el preu que vol assignar al seu producte.

23 Marzo 2011 | 11:17 PM

Sara Quesada Vilanova dijo

Bon dia Lluís, jo estic totalment d’acord amb el que diu la Marina. Tot i que he de reconèixer que quan va sortir al mercat la PlayStation2, la vaig comprar, sense tenir en compte el preu elevat d’aquesta, gràcies a la publicitat que van fer. Com a consumidor, si que ara pensant potser podia haver esperat una mica més per aconseguir-la, però en aquell moment mirant per la televisió tots els anuncis que feien em va cridar l’atenció. Per una altra part, jo també he comprat algunes coses, que encara que no han fet cap anunci a la televisió, he sabut d’elles per uns altres mitjans, com que m’ho hagi dit una altra persona, perquè ella ho ha vist molt barat o perquè ha quedat molt contenta. Per finalitzar volia comentar un vídeo que vam veure a classe, sobre la paraula “gratis” o un preu molt baix. Va sortir un noi amb uns bombons, i els va posar a la venta a preus diferents. La gent el en el primer moment podia arribar a comprar el que valia deu cèntims més, però perquè eren pocs diners. En el segon cas, el que va fer, és posar un amb la paraula “gratis” i l’altre a 10 cèntims, i la gent es va decidir per el gratis, sense cap dubte, ja que aquesta paraula té un poder molt fort sobre els consumidors.

27 Marzo 2011 | 07:44 PM