Maria Jose dijo

Hola Lluís,

quan ens vas explicar a classe la historia del Cola Cao a Xina vaig buscar-ne més informació per Internet perquè em va semblar un tema interessant i curiós. M'agradaria afegir altres detalls que em van semblar interessants.

Com el nom Cola Cao no va funcionar a Xina van decidir canviar-se'l per "Ko Le Kou", significa: proporciona alegria a la boca, però aquest nom s’assemblava massa fonèticament al nom xinés de la Coca-Cola: "Koke Koule". Per això van decidir anomenar-lo "Gao le Gao" (Creix feliç creix).

Com a Xina no es consumien lactis i per preparar el Cola Cao és necessari barrejar-lo amb llet van fer diverses campanyes per augmentar el consum d'aquests.

El missatge que es va realitzar als anuncis era molt semblant a la espanyola: "mares doneu als vostres fills "Gao le Gao" barrejat amb llet perquè serà bo per la seva salut.

I d'aquesta manera Nutrexpa va aconseguir que "Gao le Gao" tingués èxit a Xina.

10 Febrero 2011 | 09:09 AM

lgascon dijo

Moltes gràcies, Maria José, pel teu interès en el nostre crèdit que ara has mostrat amb el teu comentari en el que, a més, ens dius algun aspecte de la història de l'entrada de Cola-Cao a la Xina que segur que molts desconeixien. El teu comentari destaca també un factor molt important en les polítiques de producte: la importància de la marca.

22 Febrero 2011 | 10:03 AM

Eliana Kimanyen dijo

El que he entès del producte és que els productes es dissenyen per vendre amb benefici, però abans caldrà invertir en temps i recursos en el disseny del concepte, en la fabricació experimental o fase de prototip i, finalment, en el llançament del producte , segurament la més costosa d'aquestes etapes, aleshores la companyia haurà de gastar diners per posar el producte en el mercat i assumir totes les despeses ocasionades pels esforços i accions de màrqueting a realitzar.
També l'equip de màrqueting hauria entendre i valorar les necessitats, pronosticar les vendes possibles, i juntament amb altres especialistes de l'empresa, anticipar els costos.
Una vegada que passa aquesta etapa, i depenent com hagi estat, comença l'etapa de disseny, on es tindran en compte els requisits especificats en l'anterior etapa per al producte (ús, especificació, funcionament, aspecte, mida ...)
Posteriorment es crearà el prototip i enginyeria analitzarà si aquest producte implica nova tecnologia per a la producció, el que comporta també a l'aprovació d'aquest.
En la fase de prototip entra el que és el disseny i els materials definitius a utilitzar, així com el diagrama de producció, sense oblidar el possible empaquetat i determinar el cost final del producte.
Si és aplicable també ha de documentar la forma i procediments per al servei al client.

24 Febrero 2011 | 06:00 PM

lgascon dijo

Eliana, està molt bé el teu comentari centrat en l'etapa de desenvolupament i llançament del producte. T'agraeixo la participació en aquest espai.

25 Febrero 2011 | 03:52 PM

Maria Jose dijo

Hola Lluís,

M’agradaria explicar una història curiosa entre dues marques de sabates alternatives: TUK SHOES (especialitzada en la venta de sabates d’home, dona i nen) i IRON FIST (una marca de roba i complements alternatius per home, dona i nen que fa relativament poc va començar a dissenyar sabates, que de moment només estan destinades cap al públic femení).

Primer TUK estava posicionada, juntament amb Underground London i New Rock (marca espanyola de botes i sabates gòtiques), com una de les marques de sabates alternatives amb més varietat de models. Però Iron Fist va decidir introduir-se dins d’aquest mercat mercat traient sabates de taló d’agulla de 10 cm amb estampats totalment diferents als existents, amb dissenys i estampats molt més cridaners i impactants: imitant el cap d’un zombie, imitant el cap d’un home llop, estampats de tattoos old school, estampat de lleopard de diferents colors (blau, verd,...), etc.

Aquestes sabates satisfan les següents motivacions del client actual:

-Orgull: distingir-se de la resta de persones.
-Novetat: producte innovador.

TUK shoes va decidir introduir una nova col•lecció de sabates de taló de menys altura que les de Iron Fist i amb estampats menys cridaners, en els que hi predominaven els motius de tatuatges old school. Però ha baixat la demanda d’aquest tipus de sabates a TUK shoes i ha augmentat a Iron Fist, perquè els estampats de Iron Fist són més cridaners i van ser els primer en crear una gamma de sabates tan impactants i innovadores dins d’aquesta temàtica.

En aquest cas es podria dir que Iron fist va seguir la llei de la categoria: si no pot ser el primer en una categoria, creí una nova en la que si pugui ser-ho.

Utilitzant les paraules escrites a continuació com a criteri de recerca es poden veure a Google (a l’apartat imatges) diferents models de sabates: iron fist shoes, iron fist heels, tuk shoes, tuk heels.

1 Marzo 2011 | 10:51 AM

lgascon dijo

Maria José,

Moltes gràcies pel teu comentari que ja saps que ha costat una mica que arribés... i encara no sé el perquè. En tot cas, has fet una bona anàlisi del posicionament de les marques de sabates que comentes i de com la introducció de la segona marca s'havia de fer amb diferències competitives, tot seguint el que coneixem com "llei de la categoria".

Estic segur que el teu comentari interessarà a molts altres alumnes.

15 Marzo 2011 | 07:44 PM

Daiana Mktng tarda dijo

Hola Lluis, l’altre tema del qual volia parlar-te era sobre la sortida que vam fer al Museu de la Xocolata. Primer dir-te que em va agradar molt i la vaig trobar molt interessant i profitosa. El que més interessant vaig trobar es quan es va parlar sobre les “butxaques” dels consumidors. Si un producte arriba a un estat en que necessita més vendes, una tàctica a utilitzar és el canvi de “butxaca”, és a dir, si tenim un objecte a la butxaca de salut i volem que es vengui més el podem associar a una altre com pot ser la de moda. Com l’exemple que van posar molt clar de les olleres. Encara que penso que un producte no només pot estar a una butxaca sinó que pot estar en totes dues perfectament perquè les olleres cobreixen tant la necessitat de veure (salut) com la necessitat de lluir unes olleres de marca o boniques.

22 Marzo 2011 | 10:13 PM

carla dijo

Hola Lluis

La gamma de productes està formada per tots els productes que s’ofereixen al mercat per part d’una empresa. La gamma es divideix en línies, que són els grups de productes que tenen alguna característica en comú.
Qui s’encarrega d’analitzar la línea d’una gamma de productes és el Product Manager, ja que és el responsable de la línia i per tant, ha de recollir informació sobre: quins són els productes que constitueixen una línia, quines són les seves característiques i al seva antiguitat, el volum de vendes de cada producte de la línea i quins són els beneficis que aporten a l’empresa. A partir dels resultats que es podem obtenir estudiant aquest apartats, es poden prendre decisions sobre quins productes s’han d’eliminar, substituir, potenciar o mantenir.

Per fer l’anàlisi més correctament, i conèixer la situació de la línea més detalladament, s’ha de fer el gràfic de vendes i beneficis per cada producte de la línia i, a continuació, fer la matriu de Boston, amb el qual es pot veure la quota de participació que te respecte de la competència i el creixement que té dins del mercat. A partir d’aquest anàlisi podem diferenciar els productes en fase d’introducció,, de creixement, de maduresa i de decadència.

Per finalitzar l’anàlisi , hem de tindre en compte que si eliminem un producte, hem d’introduir un de nou per que sempre s’ha de tindre un producte en la fase d’introducció.

22 Marzo 2011 | 11:45 PM

lgascon dijo

Em fa content saber que et va agradar la conferència a la que vam assistir i trobo molt interessant el que comentes sobre els pressupostos del consumidor amb el nom de "butxaques" diferents. Sense dir-ho expliícitament has tractat el tema del màrqueting lateral, al donar com a alternativa la importància d'estar en diverses butxaques alhora. Una bona anàlisi!!!

23 Marzo 2011 | 08:58 AM

Naila Conesa Cambra dijo

Bona nit.

Un dels mètodes d’anàlisi de la cartera de productes és la matriu de creixement - participació, anomenada a classe matriu de Boston. Amb aquesta forma s'analitza la cartera de productes que integren la gamma en relació a la taxa de creixement del mercat de cada producte i la seva participació relativa en el mercat. és una matriu que té quatre quadrants i segons el creixement alt o baix del mercat amb alta o baixa participació en el mercat determina a quin quadrant anirà. Hi ha quatre productes que es podem ubicar dins de la matriu de Boston. El primer és el producte interrogant o nen problemàtic aquest producte està en la fase d’introducció, hi ha una pèrdua de quota de mercat perquè la competència ha entrat molt fort, perquè aquest producte tingui èxit s'haurà de invertir en campanyes publicitàries. El segon és el producte estrella té un mercat d'alt creixement i participació alta, és el producte ideal i desitjat. El tercer és el producte vaca lletera, hi ha un mercat de baix creixement i alta participació, aquests són productes líders però ja no poden augmentar més les vendes, com és el cas de la Coca Cola. El quart producte és el desastre, mercat de baix creixement i baixa participació, són productes que no tenen futur i el més convenient és eliminar-los.

Amb la matriu de Boston podem veure mitjançant uns càlculs en quin quadrant és troba el nostre producte i així podrem determinar quins s'han d'eliminar, potenciar o continuar igual.

23 Marzo 2011 | 11:52 PM