saba dijo

La setmana pasada el dia 18 d'octubre vam comentar la tercera llei de màrqueting diu així:“És millor ser el primer en la ment que el primer en el punt de venda”.
El professor va posar un exemple molt interessant diu que “El màrqueting es una batalla de percepcions i no de productes.
Prospecció
Atenció
Interès
Desig
Acció
Satisfacció.
La llei de la ment és una conseqüència de la llei de les percepcions. Si el màrqueting és una batalla de percepcions, no de productes, aleshores la ment té prioritat sobre el punt de venda.
Ser el primer en la ment ho és tot en el màrqueting. Arribar primer a les botigues és important només en la mida en que permeti ficar-nos primer en la ment.
En la meva opinió en quant una ment s'ha decidit, rares vegades, canvia.

25 Octubre 2010 | 11:40 AM

lgascon dijo

Gràcies Saba pel teu comentari sobre aquestes dues idees del màrqueting, la percepció i la importància de penetrar en la ment del consumidor.

T'agraeixo la teva aportació.

25 Octubre 2010 | 09:21 PM

Jose de la Rosa dijo

La setmana passada vam estar parlant de la quarta llei del màrqueting: la llei de la percepció : "el màrqueting no és una batalla de productes , és una batalla de percepcions".
Des del meu punt de vista, l'ésser humà és manipulat des de petit per estímuls i sensacions , però el que realment percebem, aquestes sensacions, imatges i idees que arriben a la nostra ment per mitjà de la percepció i, que es fan conscients, són moltes i molt importants per al nostre desenvolupament.
En la percepció no només captem les idees de les coses , si no també l'essència d'aquestes, duent-les a la nostra ment. quan ens parlen , per exemple, d'un líquid que es pot beure, transparent, sa,..., gràcies a les percepcions, en aquest cas al sentit del gust, sabríem el que és, perquè amb anterioritat associem aquesta percepció a l'aigua, i la nostra ment o va guardar així.
Realment no existeix un producte estrella, o el millor producte, tot és una il·lusió en la ment del consumidor, per això, hem de donar-li a la gent el que realment vol veure. Mitjançant les percepcions podem arribar a ser bons venedors, per a mi, creo que el més important no és que creiem el millor producte, si no que sigui el qual necessiti la gent, ja que és difícil canviar la ment de la gent.

1 Noviembre 2010 | 01:15 PM

lgascon dijo

Gràcies, José, pel teu comentari d'una de les lleis més importants, la de la percepció, de la qual n'has fet una interpretació molt encertada. És interessant el que has destacat, la importància de generar percepcions positives en el moment de la venda que responguin a les necessitats i motivacions que tenen els clients.

2 Noviembre 2010 | 11:59 AM

Jaume Carbassa dijo

Bona tarda Josep Lluís, en primer lloc m’ agradaría comentar-te que em sembla molt interessant que ens ensenyis a classe el perquè de les pujades o baixades dels mercats bursàtils, o perquè el BCE decideix pujar o baixar els tipus d’ interès i quines incidències te tot això en les empreses i els mercats. Precisament volia donar la meva opinió sobre un tema que vàrem estar tocant fa unes setmanes a classe, en el que ens exposaves que el liberalisme econòmic extrem era la millor forma de fer créixer la economia, ja que fomentava la competitivitat i el desenvolupament de totes les empreses dins de la Unió Europea, i que els mercats es regulen per si sols. Però no creus que la constitució europea a més de contemplar la lliure circulació de treballadors i empreses, hi hauria d’haver alguna institució a nivell europeu que regulés convenis laborals a nivell de tot el territori? Perquè ens estem trobant que degut a les grans diferències de costos les empreses estan deslocalitzant-se de forma massiva i crec que aquest és un motiu més pel qual estem en crisi. Potser tot el tema aquest de globalitzar econòmicament tota la Unió hauria de fer-nos iguals a tots en tots els sentits competitius no?ja que les empreses al marxar del país no es desenvolupen ni milloren en res, únicament retallen costos...
salutacions

13 Noviembre 2010 | 04:41 PM

lgascon dijo

Jaume, t'agraeixo el teu comentari sobre un tema una mica més àrid que tot el que hem estat tractant fins ara. Estic plenament d'acord amb el que em dius, i no era la meva intenció manifestar-me com un defensor del neoliberalisme econòmic extrem. Suposo que s'ha interpretat així pel fet que vaig comentar sobre el proteccionisme que és un pes mort per a la competitivitat. Tractes un tema molt interessat, la deslocalització i en tot cas la resposta hauria de venir també per part també dels consumidors si en el moment de comprar productes valoressin on han estat produïts.

17 Noviembre 2010 | 06:27 PM

jordi moreno dijo

En primer lloc comentar que les classes hem semblen molt productives i amenes , potser gracies a les diferents anècdotes que s’expliquen i que fan referència a alumnes d’anys anteriors on s’aplica part de la teoria explicada a classe .
Tot seguit valorar la productivitat de les darreres sessions on hem tocat el tema més dur de l’economia : primerament perquè ens ajuden a comprendre successos d’aquest àmbit , i tot seguit perquè ens fa obrir els ulls en qüestions com : com sortirem de la crisi ?
Fa uns dies una amiga va entrar en una bancaria , on es va interessar pels nous bons de la generalitat , tant rentables i fiables. L’home que la va atendre , li va aconsellar que no era bona idea invertir aquí , que el retorn dels diners invertits no era segur. La pregunta es : si els encarregats de gestionar els nostres diners , ens fan agafar por a l’hora d’invertir en el nostre sistema , com volen sortir de la crisi?
En conclusió , això ens demostra un cop més perquè estem en aquest punt : la gent no està prou preparada.

17 Noviembre 2010 | 09:55 PM

lgascon dijo

Gràcies, Jordi, pel teu comentari i per valorar tan positivament les classes. És cert, com tu dius, que aquests dies estem tractant un tema complex per les relacions entre les diverses variables econòmiques, però m'agrada que valoris la seva utilitat. Quant al consell que li van donar a la teva amiga, jo no hi estic d'acord. El deute públic és, en principi, un valor segur i, en el moment de retornar-lo, si la Generalitat no disposés de líquid, pot emetre un nou deute per amortitzar part o la totalitat de l'anterior. També cal preguntar-se si el consell que li van donar a la teva amiga respon només a l'opinió personal de l'empleat bancari o a la política de captació de passiu de l'entitat.

18 Noviembre 2010 | 11:54 AM

Daiana Arvelo dijo

Hola Josep Lluis, després de parlar d’economia a classe vaig trobar interessant buscar informació econòmica del meu país Uruguay, suposo perquè ara l’entendre millor que abans.
Uruguay, a diferència d’Espanya és un país que exporta moltes matèries primeres como la llana i la carn i es pot dir que té uns 5 caps de d’animals per persona que hi ha al país i això és un benefici molt gran. Amb la crisi a Europa, Uruguay a començat a remuntar i a sortir de la crisis que hi havia fa uns anys, gran part degut a la mala administració i corrupció per part dels partits polítics. Es pot dir que l’actual canvi de presidència ha beneficiat moltísim al país.
Al ser un país on la seva economia es basa molt en la ramaderia, la actual crisis provocada gran part pel sector de la construcció no l’ha afectat per continuar sortint de la seva pròpia crisis.
Actualment és un país amb un dels millors nivells de vida de llatinoamèrica, amb un IPC del 7,02 actualment i amb una taxa d’atur del 6,02 (a Espanya està un 20 aproximadament).
Això significa que encara que el país se esta recuperant i que la taxa de desocupació no es alta, hi ha inflació. L’adequat és que L’ IPC estigui en un 2% i actualment està un 7%. El tipus d’interès és d’un 6%, actualment l’han baixat perquè han vist que amb aquest tipus d’interès ha anat baixant la inflació, això significa la tendència és positiva i que actualment el país va progressant molt bé.

20 Noviembre 2010 | 05:56 PM

lgascon dijo

Gràcies, Daiana, pel teu comentari en el que apliques els conceptes econòmics que hem estudiat. La teva descripció de la situació econòmica d'Uruguay està molt ben feta i, a més, ens has donat una informació molt interessant.

24 Noviembre 2010 | 08:17 AM

Daniela dijo

Bon dia Lluis,
Jo voldria parlar-te i demanar-te ajuda sobre les variables econòmiques ja que sempre en faig un embolic. Tu vas dir que el tipus d’interès en el cas d’Espanya està fixat pel BCE, i segons això l’Euribor puja o baixa i això depèn també de l’economia del país i del consum que hi ha entre les persones i això era una roda que es repetia segons la situació, és a dir, pujada o baixada dels preus.
Però si cada vegada la gent al veure que aquesta situació es repeteix, em refereixo a la pujada de preus, es veu ofegada per la situació en la que es troba, un exemple actual seria la crisi, intenta fer un estudi més detallat sobre l’adquisició de la seva compra i cada vegada deixa de consumir menys, hi haurà cada vegada més gent que deixi de consumir, és a dir, que si abanç es gastaven 150 euros al mes en la seva compra, ara es gasten 75 € o menys, cada vegada hi haurà més gent que faci això, que cerqui una forma més barata d’obtenir els productes i això dura durant molts anys això ens portaria a una situació desastrosa veritat? Perquè segons el que tu vas dir i jo vaig entendre, per que l’economia d’un país funcioni la gent ha de consumir i si cada vegada les empreses han de baixar els preus perdran molts diners. Llavors tu creus que es podria repetir un situació semblant a la crisi del 1929? Ja que ara mateix hi ha molta gent a l’atur i no es gasten els diners que abanç es gastaven, han deixat de consumir el mateix que abanç i la millor solució per ells és demanar préstecs, ja sigui per consum o per mantenir la seva casa (hipoteca), i són rebutjats pels bancs i aquesta situació es dona en centenars de cassos. Quina solució seria la millor? Per quant temps més s’allargarà la crisi?

26 Noviembre 2010 | 11:42 AM

lgascon dijo

Moltes gràcies Daniela pel teu comentari i et felicito per la teva capacitat de reflexió sobre temes econòmics tan importants que ens estan afectant dia a dia. El que sento és no poder donar solució a la teva pregunta, com i quan sortirem de la crisi. Ara per ara, ningú té la resposta. Ja estàs veient aquests dies les notícies sobre alguns estats de la Unió Europea que han necessitat fons de rescat del BCE. Quina serà la situació d'Espanya? És un interrogant molt preocupant que està plantejat i per al qual no hi ha una resposta segura avui per avui.

26 Noviembre 2010 | 03:37 PM

Daniela dijo

Moltes gracies Lluis per les teves paraules, això m’anima, encara que no sé molt d’economia ja que com et vaig dir, em costa molt, però gracies a les teves explicacions aquest problema que tinc no es tan gran. Si no et fa res, si tinc algun dubte, voldria seguir fen-te consultes sobre economia, ja que tu em saps molt. I una altre vegada moltes gracies.

26 Noviembre 2010 | 06:05 PM

Joan Miquel Carrasco dijo

Avui mentre mirava les notícies he recordat les classes de màrqueting. La notícia en qüestió parlava de la baixada de la prima de risc espanyola (sobrepreu que exigeixen els inversor per comprar deute espanyol, en comparació amb l’alemany que és el més segur). Sembla ser que el rescat a Irlanda i l’anunci de l’aplicació de tot un seguit de mesures anticrisi per part del govern espanyol són la causa d’aquesta baixada. Aquestes mesures encara no han estat aplicades i ja estan afectant els mercats financers, això deixa clarament en relleu la sensibilitat d’aquest sector com comentàvem a classe. Tot això ho podríem enllaçar amb el que hem estudiat sobre les variables externes (tipus d’interès, rendibilitat de les accions vs deute públic, conjuntura econòmica), però més enllà d’això també m’ha recordat a la llei de la percepció. És la percepció i no la realitat la que determina el comportament, i això s’aplica també als mercats financers. Unes mesures no aplicades han donat una sensació o percepció de seguretat que ha influït en els consumidors/inversors.

1 Diciembre 2010 | 11:57 PM

Carolina dijo

Bon dia a tothom , en la case dé avui hem vist la 4 llei del màrqueting.
LA LLEI DE LA PERCEPCIO
"El màrqueting no ès una batalla de productes, és una batalla de percepcions".
No hi ha millors productes. L'únic que hi ha al món del màrqueting són percepcions en les ments dels clients actuals i potencials. La percepció ès la realitat. Totes les altres coses són una il·lusió.
Segons aquesta llei, la percepció d'un producte és com la fidelitat a la ment, el que el client o consumidor cregui sera el que inperara a l'hora d'elegir un producte, no importa davant de quin producte estigui.
El concepte mes poderós en marqueting és apropiar-se d'na paraula en la ment dels clients.
Quan una empresa arriba a apropiar-se d'una paraula en la ment dels consumidors, el producte d'aquesta serà identificat per aquesta paraula. No només per identificar el producte pot a més identificar l'empresa mateixa.

2 Diciembre 2010 | 03:56 PM

Carolina dijo

Bon dia a tothom , en la case dé avui hem vist la 4 llei del màrqueting.
LA LLEI DE LA PERCEPCIO
"El màrqueting no ès una batalla de productes, és una batalla de percepcions".
No hi ha millors productes. L'únic que hi ha al món del màrqueting són percepcions en les ments dels clients actuals i potencials. La percepció ès la realitat. Totes les altres coses són una il·lusió.
Segons aquesta llei, la percepció d'un producte és com la fidelitat a la ment, el que el client o consumidor cregui sera el que inperara a l'hora d'elegir un producte, no importa davant de quin producte estigui.
El concepte mes poderós en marqueting és apropiar-se d'na paraula en la ment dels clients.
Quan una empresa arriba a apropiar-se d'una paraula en la ment dels consumidors, el producte d'aquesta serà identificat per aquesta paraula. No només per identificar el producte pot a més identificar l'empresa mateixa.

2 Diciembre 2010 | 03:57 PM

lgascon dijo

Gràcies Carolina, m'ha agradat la relació que estableixes entre la llei de la percepció i les variables comercials, ja que has tractat una de les qüestions fonamentals del màrqueting, les percepcions.

3 Diciembre 2010 | 06:41 PM

lgascon dijo

M'ha agradat molt el teu comentari, Joan Miquel, perquè has relacionat dos aspectes que hem estudiat durant aquests dies, per una part les variables econòmiques que incideixen en les accions de màrqueting i per una altra banda, les percepcions que afecten tant als aspectes econòmics com, en concret, als del màrqueting.

4 Diciembre 2010 | 05:55 PM

Mogar Costa dijo

Hola professor, amb els comentaris dels meus col.legues m’agradaria comentar amb vostè sobre les decisions del nou govern brasiler en relació amb les taxes de crèdits, inflació i l'interès en el mercat.

El govern del president Lula ha aconseguit portar l'economia del Brasil a un punt on la població de totes les classes socials han agafat confiança i han començat a consumir. L'augment del consum ha generat encara més positivisme en les persones i va ajudar a Brasil a patir la crisi molt suaument.

Aquesta setmana el govern i el Banc Central del Brasil, analitzant el context de l'economia estable al país, va decidir reduir l'oferta de crèdit i elevar les taxes d'interès, fet que va obligar al control de la inflació al país.

Els bancs i les empreses financeres es veuran obligats a deixar més diners estalviats al banc central i ser més rigorosos en donar crèdit, i també desencoratjar la compra a llarg termini, per a reduir l'índex de inaldinplentes.

Un altre factor important és exigir al comprador a pagar una entrada al voltant del 20% per a les compres a plaços i obligar al cobrament d’un 20% de l'import de la factura, com a mínim, cada mes a la tarjeta de crèdit .
Estem enssenyant a la gent a comprar a llarg termini, i alhora pensant en l’economia del futur.

Amb aquestes reformes, el mercat de valors va fluctuar lleugerament per a les empreses que viuen de la compra de crèdit, encara que continua positiu.

Me n’alegro de que els líders pensin en l'economia del seu país a llarg termini, encara que costi una mica d’esforç per a tothom ..

10 Diciembre 2010 | 10:31 PM

Carla dijo

Hola Lluis.
El tipus d’interès és una variable comercial externa a l’empresa, ja que no pot controlar-la.
El tipus d’interès és el cost dels diners en les operacions de crèdit entre en Banc Central Europeu i la resta d’entitats bancàries.
Quan el tipus d’interès és elevat suposarà un fre en el consum, ja que baixarà la demana dels préstecs perquè augmentarà el preu, això causarà una disminució del consum i per tant, les empreses disminuiran les inversions i, això causarà una disminució dels creixement econòmic.
Tot el contrari passa quan el tipus d’interès baixa, ja que els preus dels préstecs disminuiran i augmentarà la demana de préstec. Amb aquests préstecs consumiran més i així, augmentarà el creixement econòmic.
Hi ha també una relació entre el tipus d’interès i els valors divisa perquè quan el tipus d’interès puja, la renda fixa també puja i tothom vol comprar euros, això fa que l’euro pugi i que es compren menys productes europeus.
De la mateixa manera, quan el tipus d’interès baixa, l’euro baixa i és compraran més productes europeus per la competència de preu.
Quan parlem d’importacions, ens interessa que el euro estigui alt perquè surti més barat els productes comprats a l’estranger i, quan parlem d’exportacions, volem que el euro estigui baix perquè els nostres productes és venguin més que els estrangers.
Amb això arribem a una conclusió, el nostre mercat té sensibilitat davant del tipus d’interès.

10 Diciembre 2010 | 11:24 PM

Naila Conesa Cambra dijo

Hola.

Jo volia parlar sobre les variables comercials, em centraré en les que nosaltres mateixos podem controlar o modificar . Ja que hi ha moltes variables comercials que no es poden controlar crec que totes les empreses haurien d'esforçar-se en controlar, anar-se renovant, innovar i pensar en el que realment volen els clients. Les variables que l'empresa pot controlar i modificar són: les variables internes i aquestes es divideixen en dos grups. En primer lloc, trobem les estratègiques que són les que tenen una influència a llarg termini en aquest grup podem trobar: el producte, la marca, la distribució l'imatge i el tipus de negoci. Personalment, crec que aquestes són les que més temps porta decidir-les, ja que són les que són més difícils de canviar i les més duraderes. En segon lloc hi ha les variables tàctiques que es poden modificar a curt termini en aques altre grup trobem el preu l'envàs, la publicitat, les promocions i la comunicació. Aquestes també són força importants però les podem modificar amb molta més facilitat. Per exemple, si veiem que el nostre producte té un preu molt elevat per al target al qual va dirigit podriem estudiar si podem baixar el preu perquè més gent ho pugués comprar. Em va semblar molt interessant la campanya publicitaria que va fer Nocilla dirigida per les mares i per als nens, ja que es va assabentar que els que més consumien Nocilla eren els nens, però qui realment ho comprava eren les mares, per aquesta raó va fer un anunci enfocat per mares i nens, a les mares els hi deien que la nocilla portava llet i avellanes (productes que a molts nens els costa consumir) i als nens els posaven imatges de gent fent esport, és a dir que amb la nocilla seran forts i liders.

Per això crec que totes les empreses haurien de preocupar-se d'analitzar el mercat veure que és el que vol i necessita i aleshores fer productes per satisfer les seves necessitats i anar-lo modificant a mesura que va passant el temps.

10 Diciembre 2010 | 11:58 PM

lgascon dijo

Gràcies, Mogar, pel teu comentari que ens dóna una visió de l'economia del teu país en relació a la política monetària i en el que has tractat les variables que hem comentat a classe, tipus d'interès, consum, inflació i creixement econòmic, totes elles molt ben relacionades.

15 Diciembre 2010 | 10:41 AM

lgascon dijo

Molt bé Carla, la teva anàlisi en la que relaciones el tipus d'interès amb el consum i també amb les exportacions i importacions. Està explicat d'una manera molt clara.

15 Diciembre 2010 | 10:47 AM

lgascon dijo

Molt bé Carla, la teva anàlisi en la que relaciones el tipus d'interès amb el consum i també amb les exportacions i importacions. Està explicat d'una manera molt clara.

15 Diciembre 2010 | 10:47 AM

lgascon dijo

Naila, has fet una bona descripció de les variables que cal tenir en compte per elaborar un pla de màrqueting, concretament les variables internes, estratègiques i tàctiques, amb una bona conclusió en què destaques aspectes de màrqueting estratègic i màrqueting operatiu.

15 Diciembre 2010 | 10:57 AM

Carolina Soria dijo

Bon dia a tothom:
El dilluns dia 17-01-2011 el professor Lluis Gascon va explicar la 6a llei del marketing.
LLEI DE L’ESCALA
“L’estratègia a utilitzat depèn del graó de l’escala en què el nostre producte es trobi”
Això vol dir que depèn del lloc què ocupi el producte a l’escala s’ha de fer una estratègia de màrqueting coherent al lloc de l’escala que estigui posicionat el producte.
Cal esmentar que l’escala normalment tindrà un màxim de set graons, encara que la ment del consumidor tindrà més o menys graons segons el tipus de producte.
Per tancar aquest tema cal saber que “es millor 1 peix petit en una peixera gran que 1 peix gran en una peixera petita”, és a dir, és millor estar en una escala gran encara que no sigui un lloc important.

En la nostra ment cuants graus de productes recordem” la escala sigui mes llarga o curta depèn de productes
- Productes d’us quotidià.
- Productes de compres esporàdica
- Productes d’alt lluïment personal
- Productes de compra esporàdica

2 Febrero 2011 | 12:45 AM

lgascon dijo

Gràcies, Carolina, pel que veig el tema de les lleis del màrqueting t'interessa, ja que el teu anterior comentari a aquest també va ser sobre una de les lleis. Has fet una síntesi molt precisa. Me n'alegro del teu interès i t'animo a que continuïs així.

4 Febrero 2011 | 06:29 PM