lgascon dijo

Aquest comentari l'ha enviat el Salvador Moreno:

10- Explicar el valor de la marca com a factor que permet superar la crisi econòmica. Per que es va produir?

En la ponència de la marca, a Saragossa durant l’ any 2005. Una de les seves creadores, la esposa de Salvador Tous, Rosa Oriol va dir que, lo més important en una marca, el major valor que pot posseir es una bona marca, ja que aquesta sempre roman allà, i sempre es pot començar de nou.
Això vol dir que si el consumidor pensa en el tipus de producte que distribueix la teva marca, pensarà primerament en aquesta, i no en altres marques. La teva marca tindrà més força que la resta en la ment del consumidor.

La crisi econòmica de l'empresa es va produir arran de les inversions de la família Tous en negocis mmobiliaris. Es va produir una estrepitosa caiguda i la família es va arruïnar. Gràcies al consell d’ un empresari del sector, que es deia Minguella, els hi va aconsellar que si disposaven d’ algun be de la seva propietat, l’ havien de vendre.

En aquell moment, la família Tous tenia quatre finques de la seva propietat (una per a cadascuna de les seves filles.
Finalment van prendre la decisió de vendre les finques reservades per a les seves filles Rosa i Marta respectivament i rellançar el negoci de joieria amb el suport del valor de la marca, tal com s'ha exposat més amunt.
[-]
Autor Salvasalvathebest@hotmail.com IP 89.129.63.58 X

3 Marzo 2009 | 09:30 PM

lgascon dijo

Avui es la Rocío qui ens ha enviat la sva reflexió en forma de Power Point sobre un tema que ha aportat a la classe, els beneficis per als empleats que suposa treballar en empreses sensuals. Ens ha comentat el cas de Google i HP, seguint el fil del que s'exposa en el llibre l'empresa sensual.

Trobareu l'arxiu de Power Point en forma d'enllaç més amunt, en el "post".

Molts dels alumnes s'hi han sentit seduïts i s'hi voldrien incorporar, per això són empreses sensuals!!!

També ha sorgit el comentari sobre el benefici més valorat pels empleats de HP: l'esmorzar gratuït!!!

Els comentaris que s'han fet a classe estaven en la línia de considerar que les relacions personals són molt valorades en aquest tipus d'empresa i aquest moment de l'esmorçar és una bona oportunitat per establir-les, però també s'ha destacat la tendència humana a preferir allò que és un plaer immediat davant d'una hipotètica situació futura que queda molt lluny.

També s'ha relacionat amb l'experiment de Dan Ariely ("Les trampes del desig"), que mostrava com els alumnes als que se'ls hi pauten dates obligatòries de lliurament de treballs obtenen millors resultats que aquells a qui se'ls deixa llibertat per lliurar-los al final.

Ja sabeu que si voleu enviar comentaris seran molt apreciats!!!

5 Marzo 2009 | 08:24 PM

Sarah Blum dijo

Hola chicas/os!!
Aquí os paso una página web que ha creado una amiga con sus compañeros de clase de 4º curso de Publicidad y Relaciones Públicas de la UB.
Es una campaña publicitaria hacia Kit Kat que tuvieron que hacer para un trabajo de clase.
Para mi forma de ver la idea es muy buena,aparte de "diferente y divertida".

www.dalesunrespiro.es.tl
Saludos,
Sarah Blum

9 Marzo 2009 | 08:15 PM

Sarah Blum dijo

Éste video que os paso habla sobre la historia del marketing pero de un modo divertido y animado.
Espero que os guste.

http://www.youtube.com/watch?v=3GaAuuOLMyI&feature=channel_page

Sarah Blum

9 Marzo 2009 | 08:18 PM

lgascon dijo

Moltes gràcies, Sara per les dues aportacions tan divertides que ens has fet i que a la vegada parlen de la necessitat de creativitat en la comunicació sobre marques en un món sobrecomunicat on és tan difícil aconseguir la notorietat del missatge.

T'agraïm tots la teva aportació.

J. Lluís Gascon

9 Marzo 2009 | 08:53 PM

ABRAHAM COHEN dijo

Saraaaaaahhh...!!!

Me ha encantao la corta historia del MKT y la saturación del mercado.

Hay tantas marcas como bolets en el bosque.

Un abrazo.

Cohen, Abraham Cohen

16 Marzo 2009 | 09:33 PM

ricard gonzalez pujol dijo

El tema sobre el que tratare les preguntes del llibre les trampes del desig es l’estalvi. Per parlar d’aquest tema tratarem els 2 següents problemas: l’ajornament i la manca d’autocontrol.
La primera pregunta fa referencia a quin és l’índex d’estalvi a EEUU, Europa, Japó i Xina.
Les dades són les següents:
EEUU: -1%
Europa: 20%
Japo: 25%
Xina: 50%
Sobre les dades de EEUU podem veure quina a sigut la evolució, en els anys 80 tenia xifres de 2 dígits, en el any 94 va pasar a ser de 5% i en el 2000 va arribar a números negatius.
Les causes les podem trobar:
• fort creixement del consumisme desenfrenat, en el llibre posa com exemple com han evolucionat els armaris, en el any 1940 podia haver en una casa un armari en el qual et podies possar en peu, però actualment en aquests armaris pots inclus caminar. Molta societat agafat el consumisme com a filosofía, amb això voldria dir que molta gent veu el comprar com un sentiment de felicitat, inclus hi ha gent adicta a les compres, que la solució que troba a un dia depressiu és anar a comprar.
• L’explosió recent en el crèdit del consumidor serià l’altre causa, ara mateix una familia americanà té una mitjana de 6 targetes de crèdit, el deute mitjà en aquestes families es de 9000$ i algunes families arriben inclus a pagar a crèdit despeses bàsiques com el menjar o la roba…
Quin és el problema dels usuaris de tarjetas de crèdit als EEUU?
Podriem definir el problema en 2 paraules l’ajornament i l’autocontrol:
Ajornament: Deixar per a un altre dia, per a més endavant. Aquesta seria la definció, llavors que pasa quan ajornemt els nostres pagaments? Els bancs per ajornar els pagaments et cobren uns insteresos, amb lo qual cada cosa que compres pagues més per ella. Els bancs es fan més rics i nosaltres tenim menys poder adquisitiu. Els americans s’han acostumat aquest metòde de pagament i ja hem vist quin a sigut el resultat.. menys estalvi per a ells.
Autocontrol: Control que s’exerceix sobre el rendiment, els resultats, les despeses, etc., propis. Aquesta és la definció del diccionari i jo anyadiria aquesta propia: la capacitat que tenim de conèixer els nostres límits. Per exemple si ets un mileurista no et compris un porsche, perquè per molt que et donguin un credit a 10 anys aniràs sempre am l’aigua al coll.
Quina mesura proposa Dan Ariely per solucionar-ho?
• TARGETA DE CRÈDIT D’AUTOCONTROL:
-CADA USUARI DECIDEIX QUAN VOL GASTAR EN CADA CATEGORIA: 20€ SEMANA PER CAFES, 100€ EN ROBA AL MES.
- AL SUPERAR-HO CADA USUARI POSARIA LES SEVES PENALITZACIONS OPORTUNES.
Que li contesten el bancs?
• LI VAN ASSEGURAR QUE JA EL TRUCARIEN I NO EL VAN TORNAR A TRUCAR.
• LES TARGETES DE CRÈDIT FAN GUANYAR 17 BILIONS DE $ A L’ANY EN INTERESSOS, ALS BANCS NO ELS INTERESA.

Per acabar, m'agradaria que veiesiu aquest video sobre la historia de las cosas, és un video molt interesant, explicat amb un vocabulari molt clar i una de les coses que tracta és sobre el consumisme, no estic en contra del consumisme amb control, però si del consumisme desenfrenat i de com ens tractan les empreses, bancs i els que manen, a veure qui el veu i opina sobre aquest video.

http://video.google.com/videoplay?docid=-5645724531418649230

26 Marzo 2009 | 01:45 PM